Alevosia

Capítol 18 - El film transparent

Quatre setmanes més tard...

Estem celebrant els quinze anys de la Martina al Cafè Teria. Tot i que els regals són anònims jo li he regalat un set de maquillatge de Patito Feo que tenia per casa. La veritat que és un regal de merda, tot sigui dit. Però tampoc em puc gastar gaires diners. A l'hora d'obrir els regals la seva cara és un cromo.

- Gràcies, no m'esperava aquests regals en absolut. Estic en shock.

Ens estem una estona passant-nos-ho bé, fins que em començo a aburrir i decideixo marxar.

- Jo també me n'haig d'anar. Clara, vens amb mi?

- Sí, espera'm fora. Ara vinc.

Sortim del local i de sobte se'm llança al damunt a fer-me petons.

- Mia, he estat pensant... M'agradaria menjar-te el que ve a ser tota la patata. Vols venir a casa meva i ens ho treiem de sobre?

- D'acord... Com vulguis... La porto depiladeta...

- Molt millor. Som-hi.

Anem de pressa cap a casa de la Clara, on per sort no hi ha ningú.

- Va, a veure aquesta patatona.

Em trec els pantalos i les calces de la Hello Kitty que portava posades. En veritat són unes calces del tot normals, però si hagués sabut que me les veuria me n'hagués posat unes altres. M'estiro al llit relaxada. Però de sobte recordo quelcom que em va dir el Miquel.

- Clara, podries posar-me un film transparent a la patata? El Miquel em va dir que hi havia risc de contraure infeccions, fins i tot entre dues dones...

- No, te la menjo al natural. Va, relaxa't i calla't.

Noto com una frescor recorre els meus llavis vaginals. Se m'escapa un crit de plaer.

- NO PARIS CLARA! FICA-LA MÉS ENDINS!

Potser m'estic emocionant massa. Al cap de dos minuts m'excito massa i faig un squirting que deixo tot el llit xop. Ups! Crec que li he esquitxat la cara.

- Mia, quin puto fàstig.

- Ho sento, estava molt calenta... T'estimo molt.

- Sí, sí... Jo també t'estimo...

Ens fem un petó, que té gust a peix, i ens estirem les dues al llit. Ha sigut el moment més emocionant de la meva vida. Espero que es torni a repetir en breu. Marxo de casa seva i torno cap a casa. De camí truco al Miquel.

- Miquel! La Clara m'ha menjat la patatona, ja no sóc verge!

- Felicitats, ara les dues ja teniu diverses malalties sexuals.

- Per què mai pots alegrar-te per mi?

- Mia, de debò, la teva relació amb la Clara ha d'acabar. Et farà mal i em vindràs a plorar com fas sempre. A sobre no tens personalitat en absolut, et bases en copiar a la teva amiga Martina i fer tot el que et diu. Mira, saps què? Passo de tu i de tots vosaltres. Mateu-vos si voleu que a mi me la sua.

- Ets un amic de merda!

Penjo. En veritat estic molt trista perquè en part té raó: no tinc personalitat. La meva vida es basa en seguir a la Martina i sortir amb la Clara. Quina pena. Arribo a casa, m'estiro al llit a plorar i a esperar que demà sigui un dia millor.

Pel matí decideixo trucar a la Martina per explicar-li que el Miquel i jo ja no som amics, però obviant la part de la meva relació amb la Clara.

- Martina, pots parlar un moment?

- Sí, digues. Què ha passat?

- El Miquel i jo hem discutit, i aquest cop hem deixat de ser amics per sempre. Diu que no tinc personalitat, que no sé estar sola i que no seria ningú sense tu.

- No et preocupis. És un babau. El que ha de fer ell és preocupar-se pels seus problemes en comptes de ficar-s'hi en els teus.

Decideixo canviar d'estratègia i començar a fer pena.

- També estic trista perquè la Clara passa de mi, no sé què fer. Estic molt enamorada d'ella.

- Hauries de passar pàgina. Ja saps que no podeu estar juntes. De fet, a vegades penso que està enamorada de la Tamara, has vist com la mira?

- L'altre dia la Tamara em va dir a la platja que té més cul que jo. No vaig entendre a què venia això. Potser estan parlant i seran parella en breu...

- No et preocupis. Bé, t'haig de penjar, que estic arribant a casa. Fins després!

- Adéu, Martina.

Em penja. No entenc com la Martina segueix pensant que la Clara i jo no estem juntes, si és bastant evident. A classe sempre estàvem abraçades i fent-nos petons. Sí, la discreció no és el nostre fort. Al cap de cinc minuts em torna a trucar la Martina i, evidentment, em torno a fer la víctima.

- Hola Martina, ja estic millor. Gràcies per trucar.

- MIA! MENTIDERA! Portes sortint amb la Clara des de fa mesos! I a mi em vens dient cada dia que no t'estima! NO VULL SABER RES MÉS DE TU!

QUÈ? COM SE N'HA ASSABENTAT! NO ENTENC RES!

- Espera, Martina! Deixa'm que t'ho expliqui!

Em penja. Merda, ja l'he cagat. Immediatament truco a la Clara per explicar-li la situació.

- Clara, tenim un problema.

- Digues.

- La Martina sap que estem juntes. M'ho acaba de recriminar i no vol ser amiga meva mai més.

- Què dius? Segur? Qui s'ho pot haver dit?

- El maleït Miquel, n'estic segura.

- El mato. Et juro que el mataré.

Fa una pausa d'uns segons llarga.

- D'això... Mia... Que et deixo. Ara que ho sap la Martina tothom ho sabrà. No vull que se'm relacioni amb tu. Ho sento.

Em penja i em moro. Ara sí que he tocat fons. El Miquel tenia raó: m'ha deixat. Em poso a plorar i a córrer per casa com una desesperada donant voltes.

- Què fas, maleïda nena? Pots estar-te quieta que no puc veure la televisió en pau? Ves a molestar a les bessones o al teu pare, però fora d'aquí!

Torno a l'habitació. Truco a la Berta, ja que no sé amb qui puc parlar ara mateix.

- Hola Mia, què ha passat? Tot bé?

- La Clara m'ha deixat.

- Sí... Ja m'ho ha dit...

- Tu creus que la teoria de que està enamorada de la Tamara és certa? De debò que estic destrossada.

- No ho sé, però no pensis en això. Tu ara intenta desconnectar. D'acord?

- D'acord... Si veus a la Martina li pots dir que vull parlar amb ella?

- Ara quan la vegi li dic. Fins després.

- Adéu.

Penjo. M'estiro al llit a seguir plorant. Al cap d'una estona decideixo enviar-li un missatge a la Martina.

- "Martina, sento molt tot el que ha passat. La Clara m'ha deixat. Em sento sola. Si us plau, perdona'm."

Em llegeix però no em contesta. M'ho mereixo per ser una amiga de merda.