Tinc Fred

Capítol 11: Dubtes

La Paula ens mira preocupada amb el mòbil a la mà.

—El Troy diu que us ho vol compensar el que us va fer. Que sinó se sent malament —ens explica—. Feu el que vulgueu, però jo no tinc ganes de veure'l.

—Jo tampoc —contesto, però el recordo deslligant al Daniel— Si ho penso, ell ens va salvar, i no sé què hauria passat si no hagués vingut.

"Què faig? Realment és necessari quedar amb ell. No em ve gens de gust."

—Diu que us convida a anar al cine —continua la Paula.

—Què anem a veure? —pregunta el Daniel, interessat.

—Aquesta nova pel·lícula de gais, que diuen que està molt bé.

Noto que el mòbil em vibra. El Troy m'està trucant, i dubto uns segons abans de contestar.

—Hola.

—Ash, em sap molt de greu allò que us vaig fer fa un mes. De veritat, us ho vull compensar tant com pugui.

—Troy, avui no tinc gaires ganes de fer res.

—Si us plau... Em costa dormir, perquè sempre acabo pensant en aquella nit. Em sento molt culpable. Ash, tu i jo solíem ser molt amics. Te'n recordes?

—Sí —dic, mentre miro al Daniel.

Ell fa cara de resignació.

—D'acord, podem anar a veure la pel·lícula, però no et pensis que t'hem perdonat.

—Ho sé. Gràcies.

La Paula ens mira dubtosa.

—L'hauries d'haver engegat a la merda.

—És que em fa pena.

—Bueno, jo ja us ho he dit. Passeu-ho bé.

Tot seguit s'acomiada de nosaltres, i ens quedem una estona asseguts en un banc abans d'anar al cine. Finalment arriba l'hora i caminen fins allà. A l'entrada hi ha el Troy esperant-nos, i després de saludar-nos ens diu, una mica preocupat:

—Feu cara de cansats. 

M'ha costat dormir aquestes últimes nits. Al Daniel segurament també.

—Bueno, he buscat una que us pugui agradar —afegeix ell.

"Això espero. Últimament ja he hagut de veure moltes pel·lícules, encara que si és amb el Daniel no m'importa"

Ens asseiem a la fila set, cap al mig. No hi ha gaire gent. Abans que comenci, el Troy ens comenta:

—Una cosa, no digueu als meus pares que hem anat a veure això. Segur que pensen que jo també sóc gai.

El Daniel i jo riem tímidament. Mentre veiem la pel·lícula, no puc evitar sentir-me identificat en molts moments. El fet que s'hagi fer una film així em fa pensar que hi ha més gent de la que m'imagino que no s'incomoda amb l'homosexualitat. Quan s'acaba, el Troy es queda una estona comentant-la.

Ara que el veig així, gairebé el podria perdonar. Tenint en compte l'ambient en el que ha crescut, la seva resposta inicial no és totalment impensable, però segueixo sense acabar de sentir-me bé del tot al seu voltant. Hi ha alguna cosa en ell que no m'acaba d'encaixar. Suposo que no m'he acostumat encara al seu canvi radical.

—Que avui marqui l'inici d'una nova amistat —diu ell.

El Daniel i jo no sabem gaire bé com respondre, però li seguim el joc per un moment.

Ja s'ha fet fosc quan tornem cap a casa, i no hi ha ningú al carrer mentre caminem. Quan arribo al meu edifici, m'acomiado del Daniel. Li voldria fer un petó, però em fa vergonya davant del Troy.

—Jo acompanyaré al Daniel fins a casa seva. Em fa por que us tornin a assaltar. Només fa uns dies...

El Daniel posa els ulls en blanc, sense que ho vegi el Troy. Jo somric tímidament.

—Ens veiem demà —dic al Daniel, i entro a l'edifici.

No ha estat tan malament com m'ho imaginava.

— — — —

Mentre caminem cap a casa meva, recordo la nit que ens van segrestar. La ciutat no era gens diferent que avui. Un calfred em recorre l'esquena quan hi penso. Encara noto el dolor al dit. Em van haver d'arrencar l'ungla a l'hospital, tot per estar sortint amb l'Ash.

Ja ens han atacat dues vegades. És repugnant, i voldria fer-hi alguna cosa, però sempre que ho penso recordo el dolor, i la meva breu valentia s'esvaeix tant ràpidament com ha aparegut. No sé si estar amb l'Ash val la pena, al cap i a la fi. Sol no estava malament, i ningú em volia fer mal.

—Et puc fer una pregunta? —em diu el Troy de sobte.

—Sí.

Portem tot el viatge en silenci, cadascú pensant en el seu món, i jo tinc una mica de curiositat per saber què vol dir-me.

—Exactament què és el que t'agrada de l'Ash?

Em quedo totalment en blanc. "Què m'agrada d'ell?" Estic uns segons en silenci, i intento somriure, però els meus ulls delaten la confusió interior.

A les pel·lícules sempre diuen algun detall de l'enamorat que els atrau. A la d'avui era el cabell. I si dic quan em fa petons? És massa general? La seva veu? Tampoc és que m'agradi especialment. El Troy encara espera una resposta. Decideixo dir el primer que em passa pel cap.

—Suposo que tot. No hi ha res concret.

El Troy em mira una mica preocupat.

—Però... és igual.

"Però què?"

—Què volies dir?

—Res. Oblida-ho.

No em quedo satisfet amb la resposta, però decideixo no insistir. Finalment arribo al meu bloc de pisos, i m'acomiado del Troy. Ell segueix caminant cap a casa seva.

"Què és el que m'agrada de l'Ash? Què em fa estar amb ell? És que em fa massa pena dir-li que no sento el mateix, després del que ens ha passat? Seria trist que després del que hem hagut de viure ho deixéssim. Tot hauria estat per res."

M'estiro al llit, però no m'aconsegueixo adormir. "Una altra nit despert. Almenys així no tinc malsons."

Embolicat amb les mantes, els dubtes donen voltes pel meu interior. "Hauria de dir-li? I si demà parlo amb ell sobre la nostra relació? Serà un altre disgust per als dos?" Noto que tinc molta calor dels nervis. Em destapo, i vaig a buscar al Freddie. M'estic una estona acariciant-lo, encara que em costa. Tinc els dos braços ferits.

"És això tot el que em quedarà si el deixo? Un gat?"

"Ja trobaré a algú altre quan marxi d'aquest barri fastigós. No em fa res esperar uns anys més, si és per poder caminar pel carrer sense sentir les mirades de la gent a sobre meu. No vull patir més... I si ens tornen a atacar?"

Decideixo que demà parlaré amb ell, mentre miro per la finestra. Hi ha un parell de llums oberts als edificis llunyans. "Com deuen viure aquestes persones? Som jo i l'Ash els únics que tenim tots aquests problemes?"