Porto una estona esperant davant de casa del Troy. Finalment el veig sortir, i m'acosto a ell.
—Troy, hem de parlar.
—Ara què vols? Vas ser tu qui va tallar amb mi. Que te n'has penedit? —em contesta, amb un lleuger somriure.
—Calla! Sé que amagues alguna cosa. No vas quedar amb ningú el dimecres. Com vas enterar-te de lo dels atacants?
—Vaig quedar amb uns amics d'un altre insti —diu ell, com si fos obvi.
—Segur? Ho pots demostrar?
—Aviam, tu no ets ningú per demanar aquestes explicacions. Tot el que calia dir ja ho vaig dir a la poli.
—On hi treballa el teu pare, no?
El Troy es queda en silenci un moment, i em mira directament als ulls.
—Tu vigila el que fas. No t'hauries de ficar on no et demanen.
"No em fas por. Ets patètic."
—Troy, estàs fotut. No sé què vols però parlaré amb l'Ash i el Daniel. No quedaran més amb tu. No tenen perquè aguantar-te.
Ell fa cara de no preocupar-se, s'acomiada ràpidament sense entusiasme. Després se'n va, però abans que sigui massa lluny crido:
—Demà ho diré a la poli!
Ell es gira, em mira, i segueix caminant.
— — — —
—M'has d'ajudar amb una noia. Ho està descobrint. Sobretot que no descobreixi el nostre amagatall. Va directe fins al bar del Jack. Si sospita que el poden pillar em pelarà.
L'Alan es queda en silenci. Sempre que ho fa se m'accelera el pols. "S'està decidint per matar-me?".
Finalment treca el silenci amb la seva veu inexpressiva i greu.
—Vaig accedir a col·laborar amb tu per purificar el món. Aquesta noia no ha fet res, i això és un problema. No la puc fer desaparèixer perquè sí. Això és culpa de la teva incompetència.
Faig un pas enrere. Em vénen ganes de fugir, però no ho faig. Torno a avançar, per mantenir la compostura. Ell segueix parlant:
—La intentaré espantar, però no sé si serà un benefici. Potser així va directa a la policia. Aquesta vegada l'has cagat, Troy. Ja em pots pagar bé per això.
—Sí...
Sóc idiota. No hauria d'haver deixat al Jack que me'l presentés. Aquest home m'arrossegarà cap un embolic ben gros.
— — — —
Em poso la mà al front, desanimada. El que li he dit era per espantar-lo. Realment necessito alguna evidència més.
Si vull més proves només puc anar a un lloc, a l'edifici abandonat, però només sé que està a prop del bar Julee, als suburbis de la ciutat. Hauré de vigilar, així que he decidit portar una navalla.
Estic una bona estona caminant pels carrers del voltant del bar, però no veig cap edifici que s'assembli al què em van explicar l'Ash i el Daniel. No hi vull entrar, però no em queda més remei.
L'interior és fosc i només entrar, una aire calent que desprén una forta olor de tabac m'envaeix els pulmons. "Quin fàstic. Sembla com si estigués fumant jo."
YOU ARE READING
Tinc Fred
Teen Fiction"Em vull morir", penso mentre l'autobús es dirigeix cap a l'institut. "Sóc gai". Aquestes són les primeres paraules que coneixem de l'Ash, un noi homosexual fill d'una família profundament religiosa. Cada matí es troba al Daniel a l'autobús, un...
