Tinc Fred

Capítol 9: Sang innocent

Veig al Daniel al terra intentant-se defensar. Es cobreix la cara amb el seu braç sa, però l'atacant emmascarat continua colpejant-lo.

—Adela! Ajuda!

Llavors la persona que estava al passadís arriba corrents fins a mi i m'empeny cap al terra. Immobilitzat, noto com em posen un drap a la cara. Té una olor dolça, però la reconec com a tòxica. Forçejo una bona estona mentre m'apreten el drap contra el nas, fins que noto que començo a pendre força. Després em cobreixen la cara amb unes robes, i em lliguen les mans. M'obliguen a aixecar-me, i m'arrosseguen cap a l'ascenssor.

Intento cridar, però noto que el meu cos no respon. Ja gairebé no sento cap soroll. Abans que arribem a la planta baixa, he perdut el coneixement.

Sento unes veus. No entenc res del que estan dient. "Què està passant?", em pregunto. Noto l'aire gèlid de la nit contra la meva cara. M'intento moure, però no puc. Lentament vaig recordant. M'adono que estic lligat, però m'han tret les robes de la cara.

Quan finalment obro els ulls, em trobo arramat a una columna d'un edifici abandonat davant de tres persones emmascarades. Uns metres al meu costat hi ha el Daniel. Ell està lligat a la columna següent, i per la cara que fa porta més estona que jo despert.

—Veig que ja esteu els dos desperts, mariques —diu una veu masculina que m'és desconeguda.

Està parlant l'home del centre, que és el més alt i ample dels tres. Em fixo en què la persona de la dreta és una dona. A l'esquerra hi ha un altre home, molt prim.

Exactament què ens volen fer? Clarament ens volen fer mal. Ens mataran? Forcejo les cordes i la cinta aïllant, però no aconsegueixo alliberar-me ni un centímetre més. "Haig d'escapar-me. Haig de trobar la manera de sortir d'aquí i salvar al Daniel."

—Què voleu? —crida el Daniel, histèric.

—Silenci! —contesta l'home del mig, i s'acosta a ell.

—Pareu! No li feu mal! —crido jo.

—Li farem més mal a ell perquè et sentis culpable —diu la dona.

L'home robust clava un cop de puny al Daniel. Ell es queda mirant el terra.

—Mira'm a la cara, marica! —continua l'atacant.

Prossegueix a aixecar-se una mica el buff, i li escup a la cara.

—Foteu fàstic. Sou una vergonya per aquest món. No és natural que els homes follin entre ells —sento dir per primer cop a l'home prim.

Té la veu trencada, que gairebé és un xiuxiueig.

—Daniel, ara jugarem a un joc —continua l'home prim—. Jo et faré unes preguntes i depenent del què responguis, el meu company et donarà un cop amb aquest bat de bèsibol, d'acord?

El Daniel no contesta. L'home prim s'acosta a ell i dóna el bat al seu company.

—Primera pregunta: estimes a l'imbècil que hi ha lligat allà?

A continuació hi ha silenci. El Daniel em mira. Els seus ulls estan morts.

—No.

L'home forçut s'aixeca, i mira a la seva companya. Després es gira i clava un cop amb el bat al cap del Daniel. Ell queda inconscient.

—Però si no ha fet res! Ha dit el que volíeu! —crido, desesperat.

Estic tremolant. No pot estar passant això. M'hauria d'haver suïcidat.