Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 23. El final d'una guerra per amor

De res ha servit la guerra per amor que va començar ara fa nou anys. Les batalles que va sofrir el cor junt a aliats com la confiança junt a les ordres confuses que arribaven des del cap. Qui rugia als seus atacs amb valentia. De res ha servit que el cor es recuperara de quan va caure en coma en plena batalla i resetejar-se. Ell, el cor, desitjava al veure que tot havia sigut en va, que el cap haguera guanyat aquella guerra al moment en que l'estava apallissant deixant-lo novament en coma. Tal volta el cap tenia raó quan va dir allò de: «Veus, veus com ella no et vol. Només s'ha aprofitat de tu. Has estat el seu fidel gosset, i ara t'ha abandonat per un altre. Un altre que, des del principi ho va tenir tot planejat. Volia estar amb ella, treure't del mig. Tenir el camí lliure». 

El cor no feia més que pensar en aquella batalla en que l'aliat del cap, la gelosia, deuria d'haver acabat amb ell en eixe precís moment per evitar tot el sofriment que tenia ara. Però en veure a Amarat, la seua filla, va entendre que no pagava la pena acabar amb el seu patiment. Ella podia curar eixes penes. Així que a l'igual que quan la gelosia es va posar prop del cor pensat que ja hi era mort, va començar a somriure per tot el que li poguera passar.

Per a que Amarat recordara la seua cara sempre amb un somriure a pesar de que tot anara malament o com no volia. Així que una vegada mort i enterrat l'amor que acaba de deixar, era moment de buscar un nou amor que pogués arreglar el cor de Gorka.

«8 d'abril del 2017.

El famós guionista tirava en falta a la seua estimada. Aquella de la qual feia quasi any i mig es va divorciar. Ell encara l'estimava com si res haguera passat. Però tenia que passar pàgina. Tenia que centrar-se en ell mateix per evitar derrocar-se i seguir endavant amb la menuda. L'ajuda del majordom ha fet que tinga més temps lliure. Temps que empra per reviure moments millors llegint el diari de la persona que ell estimava. El va recollir en tornar a sa casa abans de marxar definitivament als Estats Units. Al quadern li solia escriure poemes. De fet, era l'únic lloc on les escrivia. Hi va trobar una poesia que li va escriure i deia el següent:

Doncs els records són merament això, records.

I un record es queda a la nostra ment

perquè li és important.

A l'igual que els historiadors

recorden les grans batalles,

jo et recorde a tu.

Et recorde dolça i molt simpàtica.

Et recorde bella i molt carismàtica.

Et recorde ara i sempre com el meu amor.

Espere que aquest record

que guarde amb tanta estima al meu cor,

es quede ahí guardat i mai s'esborre.

Si s'esborrara dit record

seria la fi de dit amor.

Haurà mort

i tots els esforços,

tot el que junts lluitarem

no haurà servit per a res.

Per tant, espere que si algun dia

oblide aquest amor,

me'l recordes cada migdia.

Encara que al dia següent

el torne a oblidar.