Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 15. El pla

Doncs els records són merament això, records.
I un record es queda a la nostra ment
perquè li és important.
A l'igual que els historiadors

recordin les grans batalles,

jo et recordo a tu.
Et recordo dolça i molt simpàtica.
Et recordo bella i molt carismàtica.
Et recordo ara i sempre com el meu amor.
Espero que aquest record
que guardo amb tanta estima al meu cor,
es quede ahi guardat i mai s'esborri.
Si s'esborrés dit record
seria la fi de dit amor.
Hauria mort
i tots els esforços,
tot el que junts lluitarem
no hauria servit per a res.
Per tant, espero que si algun dia
oblido aquest amor,
me'l recordes cada dia.
Encara que al dia següent
el torni a oblidar.
Si tant m'estimes,
tingues paciència i ajuda'm a recordar.
Doncs així el nostre amor
sempre serà recordat pels dos.
Mútuament, dia a dia fins que la mort ens separi.

Les llàgrimes brotaven qual pluja d'abril al rostre de Palmon. Sabia que els records de Gorka tornarien amb eixa poesia. Però qui anava a dir que nou anys després d'escriure eixos fragments a la persona que tant va estimar per aquell 2012, li caldrien a ell per a poder saber qui és en realitat. Així que el majordom del guionista es va posar en marxa cap a l'hospital.

Un cop a l'hospital, va anar directe a l'ascensor per arribar quan abans a l'habitació 512. Prem el botó, es posa de color vermell, comença a baixar plantes. Desesperat no sap si pujar per les escales o esperar a l'ascensor. En aquell moment, Neblé s'acosta a Palmon per saber com està Gorka. Ja és tard per fugir. Espera pacientment a que l'ascensor arribe abans que la directora d'urgències. Creua els dits, pensant que servirà d'alguna manera per a que l'ascensor arribe abans. Es posa d'esquenes a ella per evitar saludar. Mira l'ascensor. Ja es aquí.

-Palmon! Espere!.
-Merda. Encara ha arribat ella abans -es dona la volta amb un somriure-. Oh! És vostè, senyoreta Neblé. Sento molt dir-li que tinc moltíssima presa i no tinc temps per parar-me a xerrar.
-Li passa alguna cosa greu a Gorka?
-No tranquil·la. Tan sols que tinc els meus mètodes i penso emprar-los, ja que vosaltres teniu els vostres i no funcionen -s'obrin les portes de l'ascensor-.
-Disculpe? Ell tampoc es que haja posat molt de la seva part.
-Fins ara. El conec de fa molts anys. Ell em va acollir quan jo estava molt sol, depressiu, alcohòlic, sense família. Tots tenim un passat senyoreta Neblé.
-Què vols dir amb això?
-Que ja li va fer mal un cop a un Casbena i penso vetllar nit i dia per a que no torni a passar -es tanquen les portes del ascensor-. El Senyor Gorka és una mica especial amb les dones. I al igual que Vincent, tendeix a enamorar-se profundament.
-Però d'això fa nou anys. Érem adolescents. Jo no veia com era Vincent. I ara que he conegut a l'altre Casbena, penso que és una nova oportunitat. Aprofitar el que no vaig aprofitar amb Vincent. I si verdaderament eren tan pareguts, em sento molt culpable d'haver triat a la persona errada en aquell moment.
-Igual que ara?
-Com?
-Ayauasca. Vaja en compte amb ell.
-Se massa bé com és Ayauasca. A més, no cal que faja el paper de pare amb mi, se cuidar-me sola.
-I no ho poso en dubte senyoreta Neblé. Però li recordo, que a qui intento protegir és al senyor Gorka. Ara si em disculpa -prem el botó del ascensor-, tinc coses a fer.
-Espere -s'obri la porta del ascensor-. Pujo amb vostè.
-D'acord. Vostè primer.
-Gràcies. A quina planta va?
-A la cinquena per favor.

*******************************************************************

La menuda Amarat era a la seva habitació. Va escoltar la porta, va sortir corrent i en veure que es tractava del vell Palmon va tornar a la seva habitació. Allí es va posar a llegir de nou el diari del seu pare. Per saber com continuava la vida dels seus pares després del festival al que es varen conèixer.