Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 11. Urgències.

El sol entrava tímidament per la finestra. Com si volgués entrar sense despertar a ningú. Però Amarat ja hi era desperta. I mirava des del llit a Gorka mentre recordava allò que li va dir. "-Ja he tornat a casa per estar amb tu-". Amarat es va alçar de llit. Es va recolzar al silló on dormia Gorka amb una cama per damunt del braç del silló, els seus propis braços quasi tocant el sòl. Amarat li dona un bes a la galta. Gorka va mig obrir els ulls i es va quedar mirant fixe a Amarat.

-Bon dia colometa -va expressar Gorka amb un somriure alhora que les papallones volaven lliurement de banda a banda al seu estomac-.
-Que bonic tot. Ara toca desdejunar -va dir Laba entrant a l'habitació mentre les auxiliars li entraven el menjar a Amarat. Laba s'acosta a l'escriptor i li diu mentre Amarat està distreta amb les auxiliars-. Gorka per favor, pots sortir una estona? Hem de parlar.
Gorka sense posar-li cap pauta va accedir a eixir per parlar amb ella.

-On vas Gorka? -Amarat el volia al seu costatl-.

-Ara vinc colometa, vaig a per una mica de cafè per a veure si acabe de despertar-me -Amarat va afirmar amb un lleu somriure -.

Un cop fora, Laba va sospirar i li va dir a Gorka:
-A veure Gorka, saps massa bé com estan les coses amb Amarat. No deuries de complicar-te amb ella.
Ell es va quedar amb cara de no saber de que anava la cosa.

-A que et refereixes en concret? Laba es va posar la mà al front i de nou va sospirar.

-Gorka, estem llevant-li tots els seus records. Amarat te que oblidar que un dia et va estimar. Ella te dret a viure la vida que va triar abans de l'accident. Lluny de tu.

La mirada de Gorka era fixa.

-Saps perquè va acabar la nostra relació. Saps el perquè de la reacció que vaig tenir jo a causa de tot. Ara està tot com jo volia abans que tot allò passés. No entens que per a mi tot el que està ocorrent es una segona oportunitat? No entens que per a la nostra filla seria el millor? Tindrà l'amor de la seva mare al costat. Tot l'amor que no li ha donat en aquests últims anys.

Laba es va tractar d'explicar.

-A veure Gorka, tot això ho entenc però hi han coses que tenen unes pautes. Creus que Amarat voldria estar amb tu o la vostra filla si no hagués perdut part de la seva memòria? A més a més, no sabem la reacció que tindria Amarat al veure la seva filla. Donat que ella no recorda tindre tal xiqueta amb tu. I menys una de set anys que apareix del no res. Crida als teus amics, surt i coneix gent nova. Ella ja te un final escrit. I no es amb tu. Reflexiona, si no vols acabar sol. Perquè ella no recordarà a Gorka Casbena.

Amb tímides llàgrimes als ulls, Gorka va respondre amb una veu tallada.

-D'acord Laba -seguidament la conversa es va acabar amb una abraçada i amb els plors d'impotència de Gorka-.

-Ja li dic jo a Amarat que has tingut que marxar per feina. Així no veurà les teues llàgrimes.

Mentre entrava per la porta del pàrquing, Gorka es treia de la butxaca esquerra del pantaló el seu mòbil per enviar un missatge de text a Hammed, Neji i Jojuan per començar a quedar a eixir per les nits. Però aquella nit, Gorka la volia passar amb ella. Notava que no podia deixar aparcats els sentiments eixos. Al menys de colp.