Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 21. 29 de gener

"París, dues de la matinada. Els carrers estan mullats del diluvi que va començar hores abans. Margarida i Andreu, tornaven de la festa d'Antonieta, la germana de Margarida, amb el cotxe d'Andreu. Ell sols va acudir com a l'acompanyant de Margarida. Es coneixen des de fa molts anys.

El que ella no sabia és que Andreu sentia una gran passió per la seva bellesa. Admirava profundament els seus dolços llavis, el seu daurat cabell, el seu bell rostre, les seues fines i suaus mans, els seus ulls que, com robins brillaven des de l'alba fins al vespre. És, segons ell, la xica perfecta. Eixa xica perfecta, que tot ésser humà ànsia tenir al seu costat la resta de la seua vida.

Aquest cas té un problema. Tots l'hem tingut alguna vegada. De segur que vos ha passat amb algun enamoriscament de joves. El problema que tenia era que mai s'ha atrevit a dir-li el molt que l'estima. Ja siga per la por al rebuig o que el tracte de diferent manera. Que l'afecte, després de la seua declaració d'amor per ella, canvie. Per això no ha dit res fins al moment. Per a no fer malbé aquesta bonica amistat. Però d'aquí a poc tot canviaria a les seues vides. Andreu, interesat per l'estat d'ella, li va preguntar:

-Què tal la nit? T'ha agradat com ha anat tot?

Margarida li respongué amb total sinceritat

-Ha estat força bé. Però després de tant de ball, em venia de gust anar a casa. Ja començava a estar cansada.

-Ja m'ho imagino -empatitza-, no fa ni deu hores eres a classe de llatí a la universitat. Això, junt amb tant de ballar, a un li esclata el cap -riuen-.

Andreu posa la ràdio. Comença a sonar la cançó "November Rain" de Guns N'Roses al cotxe. Margarida, inspira mentre connecta amb cada nota de la cançó.

-Aquesta cançó em trau mals records -li confesa a Andreu-. Em recorda molt a una parella que vaig tidre. Em va dir que m'estimava moltíssim, però que no era fàcil per ell tenir una relació tan seriosa de cop. Que jo me l'havia agafat molt fort i que havíem d'estar un temps separats. Els dos sols un temps, a veure si el que jo volia era realment estar amb ell per amor, o només una nit boja. Per això em va demanar temps. O almenys, això pensava jo. Així que decidisc deixar d'anar amb ell. I alhora i amb tots els demés. Em ficava a la meua habitació, em posava aquesta cançó i plorava. Tot perquè la cançó sencera em recordava a ell i em feia impotència voler estar al seu costat i no poder per no tenir les coses clares eixe xic.

Després d'aquella confesió i de que Axel Rose acabara de candar, es va fer el silenci a l'auto. Andreu va aturar el cotxe davant de la porta de casa Margarida. A Andreu li suava molt el front, els braços i les mans. Estava molt nerviós perquè li volia dir a la seua millor amiga el que sentia per ella, però després d'escoltar el que li havia explicat de l'anterior parella, tot el que va patir en eixa relació, s'ho va haver de pensar més de dues vegades. Però li va tirar valor i un glop saliva que va resonar a l cotxe sencer.

-Margarida... jo... és que... tinc alguna cosa important que dir-te.

-Jo també a tu, però bé, digues-me tu primer.

Andreu no s'esperava aquesta resposta pel que va decidir cedir-li la paraula a ella amb un lleu somriure i una temorosa veu. No sabia que podia ser, però tenia certa idea del que volia dir-li.

-No, és igual. Tu primer.

Margarida va assentir amb el cap i va proseguir amb la conversa.

-Doncs resulta que després de tot e lque he patit ha valgut la pena. Senc comptar.t'ho després de lo de manel, però he trobat nóvio.

Andreu anava reculant cada cop més en la idea de la seua confesió d'amor.

-Es diu Joseph, té tres anys més que jo, és a dir, vint-i-quatre. És el xic perfecte! Sé que totes ho diem al principi, però ho és per a mi. Mira -li ensenya una foto d'ambdós-, veritat que és molt guapo? I d'ulls preciosos, per ser exactes verds clars amb les vores de color blau. Una mica mercadet de músculs, però tampoc gaire, només el just. També és morenet de pell. Ah!, i és professor de gimnàstica infantil. Té un total de cinquanta alumnes, deu per cada classe. El seu pare és cirurgià a l'hospital de l'Hotel-Dieu, i la seua mare va morir en nàixer ell. Ha estat criat pel seu pare tota la seua vida, amb l'ajuda de la germana del seu pare, Aurèlia. Només portem una setmana, gairebé dos. De fet, demà mateix fem dues setmanes. Per això no t'havia dit res encara. Volia estar segura de que no era cap xic d'una nit boja, i que no era com la meua anterior parella. Necessitava agafar només una mica de confiança en ell. Si vols te'l presente demà al matí quan em passe a recullir amb el seu cotxe.