Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 19. Acomiats.

La bústia de veu del telèfon de Gorka treia fum degut a tantes cridades perdudes de Laba. L'escriptor va apagar el mòbil una vegada va entrar al cotxe dels agents que el portaren a declarar a la comissaria. Donat que estava al lloc dels fets i conexia a la víctima. Allí va tenir que entregar el telèfon. Era simple protocol. Res a vuere amb les pors que s'han inculcat a la societat sobre els cossos de seguretat que fan que actuem de manera estranya.

-Em poden dir que ha passat amb Neblé? —pregunta intimadat—

-Vosté de que coneix a Neblé?

-És la meua ex parella.

-Confessa vostè haver estat al pis en algún moment abans de que telefonara als agents de la Policia Local?

-Sí, clar que he estat.

-Confessa vostè haver sigut el culpable?

-Culpable de que? —es posa nerviós—

-Penses parlar?

-NO!

Els agents murmuraven entre ells. Un dels agents, el més jove, va eixir de l'habitació.

-D'acord amb els fets i la seua relació amb Neblé ens porten a que vostè és principal sospitòs. El tenim que retindre a comissaria fins a noves proves.

-Disculpe. Com que sospitòs? Proves de què? No poden fer-me açò. Jo sols estava baix amb l'altre agent. Perquè em feu açò? Exigisc saber que passa? —perd el nord— Tinc una filla, no la puc deixa axí... PER FAVOR!

Entren a l'habitació l'agent que havia eixit amb dos agents més. Aquestes dos agents van en direcció a Gorka, es posen rere d'ell i l'agafen per a que es plante i li posen les manilles. L'escriptor incrèdul per saber el que passa va començar a cridar dins d'aquella comissaria.

-HABEAS CORPUS!! HABEAS CORPUS!! Algú, per favor! Aquesta detenció és il·legal. No he fet res! He sigut jo qui ha donat l'avís! No podeu fer-me açò! HABEAS CORPUS!

Una de les agents, la que l'ha emmanillat, es dirigeix a ell per a que es tranquil·litze. Informa a Gorka que l'estan emmanillant per protocol, no per ser culpable de cap crim. Que el que estaven fent era retenir-lo, no arrestar-lo. Al mateix temps, l'agent més major segueix amb el procedient.

-Queda vostè detingut. Té dret a guardar silenci, a no declarar contra si mateix, a designar un advocat, a accedir als elements o proves existents. Així mateix com que se l'informe a la seua família i comunicar-se telefònicament.

-Però no he fet res!

-Deixeu-lo a la cel·la. En quan vinga el seu advocat el tornarem a interrogar.

Una vegada allà dins i sense les manilles, Gorka va començar a recordar.

-Així que açò és el que va sentir Amarat quan va estar ací. Tal volta el karma ha fet que passe per on ha passat ella. La pèrdua de memòria, estar tancat a una cel·la... i seguir enamorada de mi. Està clar que si estem passant per açò és que tenim el mateix destí. De fet, vaig a telefonar a Laba.

Gorka s'agafa un dels seus drets per a avisar a Laba el que ha passat i per a que Amarat no patira.

-Disculpe senyor agent. Necessite fer una cridada urgent.

-No pots eixir fins que vinga el teu advocat. Ho sent —en veu poc entusiasmada i sil·labes lentes—.

-Però és per a avisar als meus familiars —en part mentia—.

-Diga'ns el telèfon i ja els avisem nosaltres.

-Però tinc el dret a telefonar i avisar.

-Sé els teus drets. Ara calla i espera el teu advocat.