Capítol 17. Preludi.

7 0 0
                                    

Que tota aquesta tendresa,

que ara hi és dins de mi,

mai desaparega.

Que tota aquesta felicitat,

porte més somriures de bat a bat.

Per què amb tu tot és bondat.

Qui diga que aquesta vida no paga la pena,

paga la pena que visca aquest intens amor.

Viu i vigorós en nits de Lluna plena.

Qui sospira, com sospire al veuret

entendrà aquest sentiment.

Sabrà que pecar d'amor és com un tret.

Quan aquest tret siga dintre,

podràn experimentar la pòlvora

que pren aquesta flama que em devora.

Quan el diluvi apague la flama,

et visitaré per cobrir-la d'esperança.

Tan gran i lleugera com la teua pell m'abraça.

Qui diga que aquesta vida no paga la pena,

paga la pena que visca aquest intens amor.

Viu i vigorós en nits de Lluna plena.

-Bon dia Amarat. Què tal has passat la nit?

-Hola Neblé... Què tal l'has passada tu?

-Doncs...

-No et molestes, pretenia ser amable amb tu. o vull saber la teua resposta.

-Fotre, es veu que ser borda encara ho recordes -diu en veu baixa-. Està bé. Quin problema tens amb mi?

-T'has tirat a Gorka?

-Disculpa?

-Has preguntat qui problema tenia. Respon.

-No tinc el per què discutir amb tu sobre aquest tema.

Amarat s'arranca d'un tiró el degoteig que portava i comença a cridar.

-Però que fas?

-Lluitar per allò que estime.

Laba entra corrent per veure que li passava a la seua amiga. Veu a Neblé prop d'Amarat sense el degoteig posat i al el braç on el portava sagnant. Laba sense demanar explicacions tira de l'habitació a Neblé i crida a seguretat. La directora d'urgències marxa voluntàriament de la 520.

-Què ha passat Amarat?

-Què ha passat? Cal explicació? L'altre dia ja la vaig veure un tant propera a Gorka i ara açò. No sé tu, però crec que vol apartar-me de Gorka. Saps si estàn junts?

Laba, que sabia el protocol que deuria de seguir per a que la salut de la seua pacient fos la millor, deuria mentir-li. Però el protocol d'amigues li deia que Amarat tenia dret de saber que estava passant a les seues esquenes entre Gorka i Neblé.

-Sé que mai em mentiries Laba. Per favor, si saps alguna cosa, fe-m'ho saber.

-Estigues tranquil·la, els vigilaré si cal. Que et curen la ferida del braç i que de moment es quede seguretat prop de l'habitació.

Laba desbordava bromera per la boca del cabreig que duia. Va anar directa a per Neblé.

-Laba, et puc explicar...

Guerra per amor (Versió Valenciana)Where stories live. Discover now