Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 20. Canvis de plans

Com que volia saber la decisió del seu pare, va començar a fullejar :

"1 d'abril del 2014.

Porte quasi onze hores estudiant una sola assignatura i no puc més. Em resten nou dies per a l'examen. Si vull aprovar he d'organitzar-me millor. Encara que això comporte perdre'm el nàixement de la meua filla".

Això va deixar molt tocada a la menuda. No pensava que son pare fos tan egoista com per a no acudir al seu nàixement. Decideix acudir al dia de les proves per saber que li ocurreix a son:

"10 d'abril del 2014.

Sé que estic perdent el temps i que no vaig a aprovar. Ho veig molt malement. Damunt m'he adormit per estar fins les tantes de la matinada estudiant. Ja m'ho deia ma mare, que el dia anterior a la prova no es deu estudiar, sinó relaxar la ment i anar descansat a l'examen. Vaig em canvie de roba i marxe corrent a la universitat.

He arribat l'últim i sense alé, però he arribat. La cara del professor del primer control em mirava malament per damunt de les ullleres de cul de got, com volent dir uns segons més i no et deixe entrar. Com si ara li deguera la vida. Ara marxe la New Woddy's Cafe a menjar alguna cosa ràpida mentre repase per al següent examen que serà en una hora aproximadament.

Ja he acabat la segona prova. Han sigut els quaranta-cinc minuts més llargs de ma vida. He entrat molt pletòric i més positiu que quan m'he alçat. Però en veure les qüestions a la fulla m'he quedat totalment en blanc. L'única cosa que he emplenat als primers set minuts eren els meus cognoms, el nom i el dia al que hi som. A parir d'ahí he posat coses que em sonaven, però se de bona mà que no vaig a aprovar aquesta assignatura. Em queda un sol exàmen i ja podré marxar traquil.

Si a l'anterior reconeixement els quaranta-cinc minuts eren un univers per a mi, les dues hores analizant un fragment de de la pel·lícula Matrix, ha sigut tot el contrari. Donat que sols podia expressar-me tal i com ho posa als llibres sense eixir-me del seu fil argumentatiu, he optat per no posar tot el que pense a l'analitzar profundament. Sóc un fanàtic dela numerologia i aquest film en tu un munt. Però m'he tingut que conformar en l'escena de Neo evadint les bales de l'agent Johnson. El mateix que prèviament abans de disparar, esquiva les bales de Neo mentre li demana ajuda a Trinity. En eixa escena hi ha molta de escenogràfia virtual, moltes cameres al voltant de Keanu Reeves que al montatge fan com si una sola li pegara la volta mentre es deté el temps i molta paciència per part de tot l'equip. Encara que l'escena dura més del que ens han posat, el fragment triat pel professor dura poc més d'un minut. I encara que no ho parega, explicar eixos pocs més de seixanta segons en dues hores, s'ha quedat curt. Així i tot he pogut respondre a tot amb claredat.

Ara marxe corrent a casa. No vaig ni a dinar. Directament vaig a fer la maleta. Encara que siga la setmana vinent els resultats, no pense perdrem el nàixement de la meua filla. Jaa menjaré a l'aeroport".

-Ja em pareixia a mi que el meu pare no vinguera.

"Acabe de comprar el bitllet d'avió. la sorpressa a vingut quan al panell al costat del corredor que anava a embarcar ha començat a cancel·lar tots els vols. Aquesta vegada no era cap huracà, ja que encara no hi era la temporada per a aquests fenòmens. Tot ha sigut per culpa d'altra tempesata, el cabreig dels pilots i la resta de treballadors de l'aerolinea. No fa molt vaig llegir que també hi hagué una vaga a Alemanya i va afectar vora set-cents vols.

Mentre hi era esperant alguna resposta per a saber com marxar a València, he estat buscant sobre la vaga que m'afecta i he trobat que a Xile també hi havia programat una vaga. Al contrari que ací, han arribat a un acord. Cosa que no ha evitat la cancel·lació de vora seixant-sis vols. Pot ser siguen senyals per a que no vaja a València".