Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 18. Altra història d'un quasi amor.

Gorka encara rumiava al seu cap la conversa que va mantenir el dia anterior amb Neblé. Volia que la seua relació es direccionara cap avant, sense mirar el motiu que fa que seguisca viu la seua flama, sense importar que fer per tal que eixe amor mai s'apagara. Per eixe motiu va anar directe a parlar amb Laba. L'amiga d'Amarat estava a la cafeteria de l'hospital menjant el mateix de tots els matins que passa a l'hospital, llet d'avellanes amb café i dues tostes amb oli i sal. El guionista, sense demanar cap tipus de permís va seure al seu costat. La relació entre ells dos, des de que es va separar d'Amarat, inclòs tal volta una mica abans, no era gens bona. D'ahi que el primer que fera Laba en veure'l fos girar la cara per evitar-lo.

-Supose que vens a pegar-me el sermó.

-No sóc ni ton pare, ni qui per a fer tal cosa. Però si sóc qui per a dir-te que les paraules amb Neblé no foren gens encertades. Te'n vares passar un carro.

-I qui dius que eres? Que a cas ets advocat a banda de guionista? Per què de ser així ja saps que diuen, els advocats i els procuradors a l'infern de dos en dos.

-Tranquil·la, amb tu ja tinc el meu propi infern.

-Què tens el teu propi infern? I què n'hi ha de l'infern d'Amarat. Segons els seus records seguiu casats. De fet, no recorda ni la vostra filla. Hui m'han comunicat que cada cop va tenint més pèrdues de memòria. Al final no sols no recordara a la seua filla, tampoc et recordarà ni a tu, ni a mi.

Gorka va escoltar un clic al seu cap. O tal volta va ser al seu cor? La cosa era que s'havia adonat que no podia suportar que Amarat deixara de recordar aquell amor que va começar al festival i varen tenir durant molts anys després donant fruit d'aquell amor la seua filla amb el mateix nom. Però Neblé, sí, Neblé hi era al cor d'ell. Qui era més fort, els records amb Amarat? O el novell amor amb Neblé? Començava una batalla que no tardaria en acabar.

-Aleshores que puc fer per a que els records d'Amarat no moren?

-Està més que clar, no? Has de tenir, o més bé fingir, si el que vols és seguir amb la d'urgències...

-Es diu Neblé.

-Doncs eixa... Això sí. En el moment que Amarat sàpiga de la teua relació amb l'altra, segurament es repetisca la història. I dubte que vulgues tornar a passar de nou per ahi. Has de fer que millore i traure-la quan abans de l'hospital.

Era divendres, i com tots els divendres Amarat es tancava a l'habitació llegint el diari de son pare fins que estava el sopar fet. L'últim que va llegir fou quan son pare es va inscriure a una Universitat dels EEUU per a estudiar guió donat que les d'ací ja estaven totes les places cobertes. Va ser admès degut a que un va rebutjar la plaça i ara no sabia com dir-li-ho a Amarat.

"7 de setembre de 2013.

Després d'evitar el tema i Amarat notar que estic estrany per fi li he dit que marxe als EEUU. M'ha costat molt trobar la manera de comptar-li-ho. He de millorar aquesta part de mi. Hem estat plorant una bona estona els dos mentre ens abraçavem. Cap dels dos volia que açò passara. Separar-nos? Llevat del principi de la relació, no ho hem estat. Seran molts quilòmetres i un any anava a ser molt de temps. Li he proposat de venir amb mi i treballar allí els dos. La meua por era el que s'ha confirmat. S'ha negat rotundament a venir amb mi. Ha sigut quan hem començat a discutir molt fort. Continuàvem plorant, però aquesta vegada per raons diferents. Els crits cada vegada pujaven més els dB. Fins que finalment varem arribar a un punt en el que tots dos a la vegada diguerem PAUSA! Sempre que discutíem i volíem solucionar les coses cridem això. I quan ho fem recordem l'entranyable parella de la sèrie Com vaig conèixer a la vostra mare, Lily i Marshall. Ens sentíem molt identificats amb ells. I a l'igual que ells, acabàvem de nou plorant del que ens estimem. Ha eixit l'opció de deixar la relació. Tant ella, com jo hem vist els pros i els contra fins arribar a la conclusió de que cap dels dos volia trencar la relació, ja que la discussió va començar per no separar-nos. Finalment el que hem acordat és no perdre el contacte en cap moment, visitar-nos eventualment com per exemple en festes de Nadal o els nostres aniversaris, i en cas de deixar d'estimar-nos o estar coneguent a altra persona no amagar-ho per tal de no fer mal l'un a l'altre".