Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 14. Quasi tot sobre mi.

-Neblé No tens de qué preocupar-te. Pensa-ho en fred. En veritat, et recordi o no, no us coneixíeu de res. De debò, seria com tornar a començar. Si li vares agradar abans, ara també. A més, si la primera vegada que us vareu veure no et va agradar, ara tens l'oportunitat de canviar-ho. No creus?

-Ais... No se Raula. Es que, no entenc perquè em passen aquestes coses a mi. Si sentia alguna cosa per ell. Però tal volta, que no em recordi, és una senyal de que no deuria d'aparèixer a la seva vida.

-Una senyal? Ara t'has fet devota? Mira, fes el que el teu cor et dicti. Si creus que val la pena, endavant! Però no em vinguis amb senyals i romanços. El no ja el tens, res tens a perdre.

-Ais.. Ja veure el que faig. De moment deixaré que la cosa vaja anant, a poc a poc. I si sorgeix alguna cosa, això que em trobo. Bo, vaig cap a urgències.

-Si, jo també vaig. Pago els cafès i anem.

-D'acord.

Neblé entra al seu despatx, seu a la cadira on solen seure els seus pacients, sospira fort. -Perquè? Què tens? No entenc tanta intriga cap a tu. No tinc res de tu: ni el número de telèfon, ni direcció, res. En canvi, tu ja tens el meu cor amb unes quantes mirades a un pub -veu un pòsit a la seva taula-. Què és açó? -llegeix la nota- Ves amb compter amb Gorka, és més perillós del que et puguis imaginar. Ayauasca.

Neblé no entén la nota. Perquè eixa advertència sobre Gorka? No recorda res que no fos fa sis anys. A cas abans era una persona perillosa? Per sortir de dubtes, va eixir en busca de Ayauasca. -Raula, has vist a Ayauasca? Necessito parlar urgentment amb ell.

-Ha passat alguna cosa?

-No tranquil·la, no és res. Desprès et compte.

-D'acord. Crec que està al seu departament.

-Gràcies.

Neblé va directa al l'oficina del cirurgià. Quan ja està a la porta, es deté en sec. Pensa si el que va fer és el correcte o no. De sobte, comença a sonar el seu mòbil. Posa la mà sobra la butxaca per treure'l, però abans de que ho faja li toquen el muscle dret des del darrere d'ella.

-Neblé?

-Si? -dona la volta per veure qui era- En que puc ajudar-lo?

-Perdone, deu haver sigut una errada -el mòbil seguia sonant-.

-Com? -l'home sostenia un smartphone que telefonava a algú, penja la cridada i deixa de sonar el telèfon de Neblé-

-Doncs pareix que no m'he equivocat. Era estrany que el meu amo no tingués el telèfon d'una infermera tan guapa.

-El seu amo?

-Si. De fet, crec que el causant del seu ingrés a l'hospital a sigut vostè.

-Disculpe'm, però crec que no estic entenent-lo massa bé.

-Tal volta aquesta nota que estava dins del seu puny i aquest mòbil mig trencat li digui alguna cosa.

-Gorka? Vostè coneix a Gorka Casbena?

-Tant com conèixer-lo no sé Seta. Neblé, però he estat sis anys al seu costat. Em dic Palmon, i sóc el seu majordom.

-Encantat Palmon. Com es troba Gorka?

-D'això li volia parlar. Resulta que no em recorda i volia saber si puc obtindre la seva ajuda. Ja que vostè es de les últimes persones que ell recorda, m'agradaria que li fera una visita per veure si a vostè la recorda.