Capítol 5. La batalla final.

16 1 0
                                    

Un cop ferem els plans tots junts, varem decidir partir-nos elles d'una banda i els meus amics i jo per d’un altra. Així que, una vegada abans de que es fessin les set i mitja de la tarda començarem a pujar al recinte, perquè el concert d’Obús començava a les vuit. -No creieu que pugem molt aviat al recinte?-. Preguntà Laba en general. -En realitat no, perquè ahir per la nit, quan en Gorka i jo varem pujar, del càmping al recinte hi ha gairebé deu minuts, i sobre ser les tres de la matinada o per aquí, a la cua per entrar dins el recinte ens trobem gairebé quinze minuts. La cua era immensa-. Li va contestar Amarat a Laba. -Cert, i a mi em sobaren fins i tot, les pilotes. I el noi que revisava les polseres, em va tirar tan fort de la polsera que gairebé me la arrenca-. Vaig dir jo tot frustrat. -La veritat és que s'estan passant amb això de la seguretat. Gorka ahir, va venir amb la seva bandera i el seu pal. Els fils de la bandera els varen arrencar d'arrel i li van tirar el pal. Crec que es passen una mica-. Va dir Amarat, una mica descontenta amb l'actuació de seguretat al festival. Quan més a prop estàvem del recinte, més gent hi havia. Era tanta que sense adonar-nos, Laba i Amarat es van separar de nosaltres. L'únic que es va adonar era jo. Que encara intentava buscar un moment per parlar amb Amarat sobre el que va passar ahir a la nit. Així que, no sabia si anar a buscar-les o seguir amb els meus amics cap endavant al concert d’Obús.

-Tot d'una, el cap va començar a ressorgir de la batalla perduda. I, entre el record de les paraules del meu amic va atacar fortament i amb valentia sense perdre el temps al cor. I va ser en aquest moment, quan va ferir de gravetat al cor-.

Vaig decidir fer el que avui en dia em penedeixo en part. Seguir amb els meus amics, i anar amb ells al concert d’Obús. Vaig decidir pensar en mi en comptes de amb ella. El meu cap em va demanar ser una mica egoista. Però, sabia que per estimar a algú has de pensar en la teva parella abans que en tu mateix. Tot i així, me'n vaig anar amb ells.

Arribem a la cua del recinte i allà ens tirarem gairebé vint minuts. Mentre fèiem cua per entrar, un núvol més negre que el carbó es va posar damunt de nosaltres. -No fotis... Tios, no es pot posar a ploure ara. Si comença a ploure no podré veure tocar Obús-. Vaig dir amb desil·lusió. Efectivament, no va començar a ploure. Pitjor, va començar a pedregar molt i la calamarsa era bastant totxo. -De debò, haurien de canviar-li el nom al festival, i posar-li Calamarsa Rock. És impossible que pedregui tant en tan poc temps. Aquest festival el conec amb molt poc sol. O plou o pedrega-. Vaig dir amb cabreig mig entre rialles. Tot d'una es comença a escoltar gent de la cua que feia conyes de la fi del món: -Anem a morir!. És la fi del món, ja ho va dir el Papa, no feu servir el condó o el dia que arribi l'Apocalipsi sereu els primers a morir-. -Doncs crec que a mi em toca el primer, utilitze dues caixes a la setmana-. -Estàs segur?. Perquè jo faig servir tres-. Allò era un caos, pedregava mentre alguns cridaven i deien bestieses. Fins que al final varem sortir d'allà i entrarem al recinte. Escoltarem a Fortu, el que significava que el concert ja havia començat. En comptes d'entrar i anar al concert, els meus amics es van aturar en una botiga. Els meus pensaments al costat del cor, rugien de ràbia en haver seguit amb els meus amic i no a buscar a na Amarat per parlar amb ella. Em passe deu minuts esperant que acabaren. Però van anar a una altra botiga a comprar-se samarretes heavy’s. I va ser quan una altre núvol negre vingué cap a mi. Però aquest cop venia en forma de dona, ja que vaig veure entrar a Laba i Amarat al recinte. Jo vaig fer com si no les veiés, però era inevitable. Els meus amics les van veure, i elles es van acostar i van començar a parlar. I de nou, el cor va caure en coma enmig de la batalla, i es va resetejar. No vaig mirar a Amarat a la cara. És més, ella es va quedar mirant-me, i es va quedar molt estranyada. -Bé, nosaltres ens anem a veure unes coses, i al concert que teníem planejat anar-. Va dir Laba. -D'acord, doncs com tu també volies veure Sôber quedarem al punt de trobada, deu minuts abans del concert-. Va dir en Cosli amb seguretat.

Guerra per amor (Versió Valenciana)Where stories live. Discover now