Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 10. De nou a casa, la 502.

El cor de Gorka va presentoiar com a poc a poc moría aquell amor, aquella estima, que li tenia a Alciu. Però seguia aferrat als barrots de l'esperança. Ara no podria abraçar a aquella criatura, que per motius personals Alciu, va decidir privar-se d'ells. Els amics del guionista s'aproximaren a ell.

-Digueu-me que no. Que tot és un malson i que no m'ha deixat amb les ganes de ser pare de nou. Digueu-me, una raó per la qual no tinga que estimar-la i deixaré de fer-ho.

Gorka estava en mil miquetes. A la seva cara no es podía distingir rostre algun. En aquell moment no sentía cap empatía per qui va estimar i va compartir part de la seva vida.

-No som nosaltres qui tenim que dir que has d'odiar-la o no. Es una cosa que has de veure per tu mateix. Però si tan sols vols una raó, la tens a l'hospital esperante. Es l'unica raó que et puc donar -va dir contundament Neji-.

-Amarat -va dir en veu baixa amb el cap mirant el sól amb mirada fixa-.

-Ella ara et torna a estimar. Es com si et donara una segona oportunitat la vida amb Amarat. Alciu ja no t'estima, i tard o promte acabarà tenint una relació nova, amb o sense la teva firma. I quan arribe eixe dia, els cels s'et menjaran viu -Neji intentaba explicar-li a Gorka com estava la situació en aquell moment-.

-D'acord. Tinc moltes coses que aclarir. Al meu cap en aquests moments sols escolte moltes veus que he de callar. Torne'm a casa, ja es tard.

Ja a casa, Gorka va recercar el seu diari, per a poder anotar una anégdota de la seva vida. Ni al seu caleix de la tauleta de nit, ni als del escriptori. De sobte, alli estaba. Al calaix de la tauleta de nit d'Alciu. La nota que li va escriure que tenia que marxar a l'hospital amb Amarat, ja que havia patit un greu accident de trànsit. Tots els problemes que ara l'acosaven, va començar amb aquella nota.

-Tal volta no tindria que haver escrit aquesta nota. Tal volta, hagués sigut millor mentir-li a Alciu. Així no tindría la necessitat de saber el que feia amb Amarat -arruga el paper al puny amb tota la força que l'impotència li ho permet. A continuació amb la mateixà mà que te la nota arrugada pega un colp a la tauleta de nit d'Alciu-. No. Vaig, fer el que calia. Es veritat que ens va pillar besant-nos, però no em va donar la mínima oportunitat per explicar-me. No va voler escoltar el que li volia dir. Tal volta no serviría de res, però almenys m'agués escoltat -Gorka va tirar la nota a la paperera i es va gitar al llit per a deixar descansar la seva ment d'aquell dur dia-.

Al següent matí, va anar fins l'hospital per veure a Amarat.

-Bon dia doctora Laba. Que tal està avui Amarat.

Laba, compañera de pis d'estudiants d'Amarat i veïna de Gorka al festival on tots tres es conegueren, va acabar la carrera de biotecnologia, després es va especialitzar en neurología. En assabentar-se del que li va succeir a la seva amiga, va decidir estudiar el seu cas tenint en conter la seva neurodegenerativitat per tal d'obtenir alguna cura possible.

-A poc a poc Gorka. Ha estat preguntant per tu.

-Per mi? Ja no recordava tot el que m'estimava abans d'ocorreguera tot el que va declinar el nostre divorci -va dir amb un somriure a la cara mig incrèdul-. Una qüestió Laba. Creus que seria bo per a ella que li esborraren de la seva ment tots els records amb mi?

Al que la doctora va respondre molt sincera:

-Per a ella, o per a tu? Deuries de tenir clar si es el que vols tu. Està clar que en aquest estat, si li preguntares si vol oblidar-te va a dir que no. La cosa està en si voldria en tots els seus coneixements. Tu que estat en ple coneixements per tenir eixa desició fes-la. Però el que li tinga'm que fer a Amarat es cosa de la medicina, no de l'estima que li tingues.