Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 2. Comença la guerra.

28 d'abril del 2012. Eren les dotze del migdia, o com dirien els resacosos d'aquelles hores en aquell lloc, de bon matí. El jove de rastes que dormía sol en la seva tenda, es va despertar de la calor que feia allà dins, i per culpa d'algun xaval que estava tocant els bonbos. Al final es va alçar a esmorçar. Encara eren tots al sac de dormir, inclós les veïnes. Sen que va escoltar com entrava algú a la tenda a per menjar, va decidir sortir del sac de dormir. -Qué? A fartar, eh..-. Li va dir al jove de rastes. -Si tio, ja fa estona que estic despert, entre la calor que tenía dins la tenda i algú vinga a tocar els tamborets, he tingut que sortir d'allí perqué sino hem tornava boig-. -Et tornes boig i per a evitar-ho vens a fartar-. Li va respondre Sen al de rastes entre rises.

Un cop tots alçats s'en anaren a comprar el dinar i el sopar d'aquell dia. -Bé, que és el que voleu per menjar avui?-. Va dir Osimej. -Pasta, a mi m'apeteix pasta-. Va dir Readan. -Jo amb dues barres de pà hem sobra. El companatge ja el portava de casa-. Va dir el de rastes. -D'acord, menjarem pasta. Ara la beguda. Segons acordardarem abans de venir al festival, compraríem ví i cola-. Digué convençut Cosli. Quan ja tenien tota la compra s'enadonaren de la immensa cua que hi havia. Com a mínim es van passar quaranta minuts allà esperant que la caixera els cobrés. Quan això va succeir, abans que els comencessin a cobrar van passar per allà les veïnes. La pèl-roja i la noia amb tirabuixons, -Ei! Anem cap a dins a per la compra, fins després-. Va dir la pèl-roja. Els amics del jove de rastes l'únic que van fer va ser saludar. Quan el jove va veure que els seus amics tornaven la salutació ell, tímid es va quedar enrere.

Un cop ja en el càmping, van posar la taula per menjar. A la poca estona van arribar les veïnes que van seure també a taula. Com que encara no s'havia assegut ningú dels amics del jove, aquest es va asseure al costat de la pèl-roja, ja que era del seu mateix poble i segons el seu cap tenia més oportunitats, ja que si allà no aconseguia res, ho intenraría al poble . Al principi anava sense cap intenció de res, però quan va voler, de nou aquella maleïda timidesa del jove se la va jugar, i aquesta timidesa va guanyar aquesta batalla. L'únic que va fer va ser escoltar del que parlaven. No obstant això, a poc a poc la confiança va entrar en batalla amb la timidesa, i li guanyava lentament el seu terreny. Després d'una estona va començar a parlar amb elles, al costat dels seus amics. -I de quina part del nostre poble vius tú?-. Li va preguntar el de rastes a la pèl-roja. -Doncs tu saps on està el pont on fan el mercadet? Doncs per aquella zona-. -Ah! D'acord, ja sé per on dius. Jo visc, crec que quasi a l'altra punta d'on vius tu. Jo visc a l'entrada sur. A prop de la ronda del Vint-i-cinc d'abril-.

En acabar de menjar els amics del jove es van escampar. Uns es van tancar a la tenda de campanya jugant a cartes mentre Readan mirava com jugaven. I na Larca se'n va anar a pegar una volta. El jove no tenia ganes ni de jugar, ni de mirar, ni de pegar una volta. Sols volia anar de concerts, però ningú volia. Les veïnes, amb un altre veí que es va unir a les tendes dels amics del rasta, varen proposar anar de concerts. El jove de rastes sense pensar-ho va dir que sí. Al final van decidir anar els veïns i el jove de rastes de concerts. Al jove no li va semblar mala idea d'anar tots quatre de concerts. El veí i el jove amb rastes, aprofitaven per parlar de les noies en tant anaven per davant o estaven al bany. Casualment a cada un li agradava la contrària que l'altre. -Ei tio, a tu t'agrada alguna d'aquestes?-, li va preguntar el veí al jove de rastes. -A veure agradar-me, tant com això no, però la que si que hem fa gràcia és la pèl-roja. I a tu? T'en agrada cap?- Va dir el jove de rastes. -Ostres, doncs a mí m'agrada l'altra, la de tirabuixons, i també resulta que es del mateix poble que jo-. Va contestar el veí. Així que va passar el que no s'esperava ningú, excepte el destí.

La confiança va guanyar la segona de les batalles a la timidesa. Van decidir intentar lligar-se a les dues noies, atès que el no ja el tenien, poc calia perdre.

Aquest dia si que coincidien alguns concerts, el primer d'ells Obrint Pas i Koma. -Jo hem vaig prometre portar l'estelada per al concert d'Obrint Pas, encara que coincidesi amb Obús o Barón Rojo. Sentint-ho molt, jo no vaig al concert de Koma-. Li va dir el jove de rastes al veí. -D'acord, doncs m'en vaig sol a veure si veig el meus amics-. I fou quant el jove es va quedar sol amb les dues noies. De sobte es quan veu de Xavi Sarrià i els seus companys d'Obrint Pas que comencen a sortir. El jove de rastes empren la seva bandera i comença a ballar "Coratge", "El Cant dels Maulets", "La Malaguenya de Barxeta", i tot el repertori que va tocar Obrint Pas. Tot açò, amb l'estelada ben alta. Cada cop que algú se li acostava li donava suport. Cosa que li era extrany ja que si haguera sortit amb aquesta bandera pel carrer d'on vivía fa un temps, l'hagueren enxampat contra una paret, l'hagueren apallisat i trencat la bandera, i se'n hagueren rigut d'ell.

De concert en concert, i la nit va parar i va donar pas de nou a un vell conegut anomenat somni. De nou, per al jove de rastes, van anar a dormir massa prompte per al seu gust. També cal dir que el temps no acabava d'acompanyar, ja que començava a ploure. La guerra no havia fet més que començar. I batalles entre dos llegendaris començaria aviat a ressonar dins del jove amb rastes.