Guerra per amor (Versió Valenciana)

Capítol 12. El nou resident de la 512.

-Bona nit Laba. Ens vegem demà.

-Adéu Amarat. Ves en compte a la carretera.

-Bff... Avui he tingut un dia estressant. Ara aniré a casa a per el regal de la petita Amarat. Espere arribar a temps. Li explicaré a Gorka tot. Que m'enpenedeixo de tot el passat i que em done una oportunitat per a veure créixer a la meva filla. On he deixat les claus del cotxe? Maleïda bossa... Cada cop les fan més grans. Ací estan! -entra al cotxe i es posa en marxa-. Mare meva, ja són quasi les nou i mitja -sona el mòbil-. Ara no puc agafar-lo... -Mira qui es-. Gorka. Que estrany... Que voldrà? -frena en sec-. Quasi em bote el semàfor en vermell. Millor apagar-lo ara que estic parada -el semàfor es posa en verd-. Si no em done presa... Que es eixa llum?

-AUXILI... !!! -Amarat estava tota suada-.

-Tranquil·la Amarat... Ha sigut un malson. De nou el mateix somni de totes les nits?

-No es res, Gorka. Quanta estona fa que ets ací? -va preguntar atònita-.

-Doncs tota la nit. He pensat de passar més estona amb tu. Aquesta no s'ho podia creure.

-Això es cert? Que alegria Gorka. Ell solta una rialla simpàtica.

-Jo també me'n alegre Amarat. -Amarat es va quedar pensativa amb el somni i va fer una sèrie de preguntes al que ella encara donava pel seu marit-. Gorka, que faig realment a l'hospital? L'escriptor i guionista no volia tornar a clavar la pota. Pel que li va donar la iniciativa a ella.

-Tu per què creus que estàs ingressada? -Amarat sabia que va tenir un accident, però no sabia per que continuava ingressada-.

-Doncs se que vaig tindre un accident de cotxe. Sé poc més d'això -Gorka va respirar una mica aliviat-. Però no ho entenc, per que continuï ací? Què m'ha creat l'accident per mantenir-me tancada en aquesta habitació? -Gorka tornava a angoixar-se amb cada pregunta que ella li feia-.

-A veure. Eem, per on comence...- va dir amb veu baixa-. Recordes que et desmaies?

-Si, ho recordo.

-Doncs encara ets a l'hospital perquè estan fen-te proves per saber a que venen eixos desmais tant de sobte -Amarat es va quedar pensativa, però va acceptar la resposta com a vàlida-. Alguna altra qüestió?
-No. De moment ho tinc clar tot.

Sí. Tenia més preguntes, però ni ella mateixa entenia perquè tenia eixe dubte. Perquè totes les nits somiava en que li demanava disculpes a Gorka i perquè li vol pregar que la deixe al costat de la seva filla amb el pas dels anys.

L'auxiliar d'infermeria entra amb la safata del menjar i l'agafa Gorka.

-A veure que tens per esmorzar... Llet amb galetes.
-Gorka, vares avisar per a que em posen llet de soja? -va preguntar Amarat.

-Sí, i les galetes sense ou, ni cap altra cosa que vingui d'un animal.

-Gràcies -va dir amb un somriure de galta a galta-. Gorka.
-Què?
-T'estimo.
Gorka li va tornar el mateix somriure en escoltar el que li deia. En aquell instant el mòbil de Gorka va començar a sonar.

-Maleït telèfon... -el posa en silenci-.

-Ei. No cal que rebutges les cridades per mi. Si tens coses a fer ves. Laba s'ocuparà de mi -va dir mentre trencava les galetes i les deixava a la llet de soja-.
-Em sap greu. Era Neji.

-Doncs que no t'ho siga. Se que sempre estaràs al meu costat encara que no hi estigues en aquesta habitació. Ara crida-la i queda amb els teus amics -Gorka es va sorpendre, tot i això li va fer cas. Li va donar un bes al front i se'n va anar cap a l'estudi com tots els dies-.