Càstig Infernal

27. Happiness

<Hunter's pov>

Jo se que estic super furios i que tinc ganes d'anar a buscar al fill de p*** aquest i donar-li unes quantes òsties, però el que haig de fer es estar amb la Sam, fins que em mori, ja que jo l'apollaré sempre. Així que em trec els pensaments del cap i l'abraço.

-SAM, a mi m'és igual ell, sincerament, a mi només m'importes tu. Enfadar-me per això jo? Impossible, tu ets el més important que tinc, i no et deixaria escapar per res del món. -li dic jo.

-Llavors no estàs enfadat? -em diu intentant no plorar més. li agafo la barbeta, fent que em miri a mi i li dic:

-No, no estic gens enfadat amb tu, amb ell si, però això no importa, perquè TU ets el que més m'importa en aquest món.

-Enserio? O sigui que entre nosaltres tot bé?

-SI bby, tot bé. Així que no vull que et preocupis més, només vull que et preocupis de la pel·lícula que veure'm avui jajajaja.

-Jajajaja ets el millor. Gràcies per apollar-me encara que et dona molta ràbia que hagi anat a veure'l. -llavors la miro extranyada- Si, et conec, i conec les teves expressions, fa massa que estem junts... -em diu guinyant-me l'ullet.

-Jajajaja doncs anem malament que me comencis a conèixer...

-Pobre de tu que t'atreveixis a mentir-me eh senyoret. Jajajaja.

-Okay, okay! Tranquil·la, que no passarà!

-Jajajaja perfecte, ja se quina peli veure jajajajaja.

Okay. Doncs mentres ho prepares a baix, jo prepararé algunes crispetes.

-Dolçes!Com les de la foto que t'he enviat?!?!?

-Of course! Ara m'ho miraré. -li dic jo guinyant-li l'ullet.

- Vale jajajaja, gràcies. -em diu ella posant-me careta de gosset petit i venint a donar-me un petó.

Llavors baixo a les escales per començar a fer-ho.

<Sam's pov>

Mentres començo a buscar la pel·lícula, que serà la de Harry Potter and the Chamber of Secrets (la segona), penso en l'Alan, i el Hunter, i en l'Alan, en el que va passar ahir i com estic més a prop de creureme'l i de no creureme'l. I amb el Hunter en que no m'imaginava que recordaria així, i la veritat es que agraeixo com a reaccionat perquè si el perdo, em moro.

DING DING!

-AMOOOOR JA ESTAN LES CRISPETES!!!!

-WIIII perfecte ara vinc...

-Suposo que ja se quina peli veure'm...

-A si?

-A ha! te dues paraules: la primera comença per "H" i acaba en "Y" i la segona comença per "P"i acaba per "R".

-Hahahahahaha si, la segona, encara que ja l'he vist mil i una vegades.

-Ja ho veig ja, a mi em sembla perfecte. Que et sembla si després de veure-la mirem una romantica? -li dic jo.

-Per mi perfecte, mentres sigui estiradets junts i amb mantes...

-Doncs perfecte...

Quan portem 1 hora mirant la peli, veig que ell s'ha adormit amb el cap a la meva falda... i agafo el mòbil per fer-li una foto però de repent veig que em truca ma mare... I llavors amb veu baixa per intentar que ell no es desperti li dic:

-Hola mama..

-Hola carinyo, tot bé?

-Sip perfecte, mirant pelicules amb el Hunter. Millor que mai...

-M'alegro, però com és que estas parlant amb aquesta veu?

-Jajajaja perquè mentres estavem mirant pel·lícules, el Hunter s'ha adormit a la meva falda i no vull despertar-lo...

-A vale, doncs si vols podem parlar per whatsapp si es mes comode.

-Segur? Per mi millor però si et molesta no obviously.

-Cap problem.

-Okay, docns ara parlem. Love u.

-Love u

Llavors entro al whatsapp:

Aa Mama 💕

-Que tal et va anar amb l'Alan? Ho dic perquè l'altre dia em va sortir la seva mare per instagram i em vaig enrecordar... -em diu ella.

-Bé, em va dir que quan jo vaig marxar aquella nit i li vaig donar el cop de puny, va anar cap a casa d'en James, i allà estava la policia, i es veu que el James el va delatar dient que l'Alan havia fet tot el que el James havia fet, encara que el culpable era el James. Llavors es veu que es va passar una nit a comissaria, va pensar, en les amistats que tenia. I al sortir, es va mudar amb el meu pare, que viu a l'altra banda d'Australia, i va començar de nou. I fins fa 3 mesos va veure el meu instagram i les fotos amb el Hunter, i que també va veure lo feliç que estava jo i segons ell, va reconèixer la Sam que veia quan els dos erem petits, i que per això va decidir enviar-me un whats, i sorprenentment encara tenia el meu telefon...

-I tu que penses?

-No ho se mama la veritat, sento que estic dividida en dos parts, una que està d'acord amb el que pensa el Hunter, que millor deixar anar lo de l'Alan i que ja passarà. I després no paro de pensar i si l'Alan té raó? I si ha cambiat? I si segueix sent l'Alan que vaig conèixer des de que vaig nèixer fins aquella nit? Que penses tu mama?

-Jo penso que es normal tenir aquests pensaments, i que estic d'acord amb les dues parts, amb el Hunter per fer desaparèixer el pensament d'aquella nit que ara et torna, i d'oblidar-lo a ell, però també estic d'acord amb que hi ha gent que cambia i hi ha gent que no, però al conèixer a l'Alan tots aquells anys i a la seva mare, no crec que l'Alan t'estigui enganyant... I per això t'he dit que estava d'acord amb els dos. Perquè el Hunter només vol lo millor per tu, i l'Alan el que vol és demostrar-te que ha cambiat i que vol que vegis el mateix Alan que coneixies quan ereu petits.

-Pfff es que no puc parar de pensar-ho i tinc el cap fet un bombo! I em desespera i m'estressa.

-Es normal carinyo, però quan hagin passat una setmana ho tindràs tot clar, ja veuràs!

-Això espero mama, però bueno de moment difrutaré dels moments que tinc amb el Hunter i quan em vingui l'Alan al cap ho evitaré fins que estigui llesta.

-Aixi m'agrada, qualsevol cosa més que vulguis, no dubtis en trucar-me.

-D'acord, mama moltes gràcies, t'estimo moltissim, gràcie sper estar-hi sempre.

-Sempre estaré. SEMPRE

-T'estimo... mama et deixo que s'està despertant el Hunter...