Càstig Infernal

16. El sopar

-Hunter pov's-

-Així que tu i la meva filla, esteu junts eh!

-Em si, si senyor Dawson. -li dic jo. La veritat es que no estic ni espantat ni res, estic keep calm...

-Està bé, jo només ull deixar unes coses clares:

1- La Sam és la meva NENA PETITA.

2- Ha patit molt.

3- És molt sentimental

4- S'enganxa molt fàcilment a les persones.

5- I per últim, si li fas mal, et trencaré la cara a trossos.

-Molt bé senyor Dawson, però a mi també m'agradaria dir-li una cosa. Jo a la seva filla no li faria mai mal, ja que ella també m'ha ajudat molt. El que li explicare ara, no ho sap ningú, només la Sam. A mi em van acusar per apunyalar al meu padrastre, i és veritat, però va ser per defensar a a la meva germana, ja que ell abusava d'ella i va estar a punt de violar-la.

-Em sap greu Hunter, no ho sabia...

-Ningú ho sap, i per això he dit que la seva filla m'ha ajudat molt, ja que m'ha fet veure que la venjança no és la solució a tot.

-D'acord, ara ho entenc.

-El que enten senyor Dawson?

-Ara entenc, que des de fa una setmana està radiant la Sam, està contenta, feliç. I feia anys que no la veia així... I és gràcies a tu. Així que gràcies per fer feliç a la meva filla.

-Ah! No m'ha de donar les gràcies, ho faria sempre.

M'ha encantat que el senyor Dawson em digués que la setmana que em estat jo i la Sam junts, no ha parat de somriure...

Llavors, baixem a baix, i em trobo a la Sam menjant, hahahha como no, i a sa mare mirant-la i fent que no amb el cap...

-JA ESTEM AQUI!!! -diu el senyor Dawson

-I? T'ha torturat molt? Perquè si ho ha fet ja li he dit el que passaria...

-No, no m'ha fet res, al contrari...

-A vale, sort...

-Sopem? Que sino es refredarà... -diu la senyora Dawson

-Si si, sopem... -diu ma mare

Llavors sopem tranquilament, i de repent surt la pregunta del nostre futur:

-I tu? Sam, a quina universitat vols anar?

-Mama! No es pregunta així com així aixó...

-Ai fill, com si hagués dit alguna cosa top secret...

-No, però no se, ha sigut molt de repent...

-No, tranquila senyora Casey, si no ha sigut res...

-Diga'm Olga siusplau, ara que estàs amb el meu fill, em pots dir Olga sense problemes...

-Vale, no passa res Olga, a mi m'agradria anar a Oxford, ja que m'agrada molt englaterra, i London, el meu somni es anar a viure a London. I si es pot, dedicar-me a la moda o als nens petits...

-A wow, si que aniries lluny. Que guai, moda i nens son dos coses molt diferents per això...

-Jo no estic d'acord, jo trobo que ella s'hauria de dedicar a una altra cosa...

-Hunter no! Siusplau! -em diu ella, però es que ho haig de dir.

-La Sam canta com els àngels literalment, canta espctacularment bé, l'altre dia, quan estavem a casa, em vaig despertar més tard que ella, ja que ella estava acabant uns deures, i la vaig sentir cantar, mireu, la vaig grabar...