Càstig Infernal

8. "fins després"

-Sam pov's-

What?!?Quins llavis més gustosos, perquè m'agraaden?, em quedaria mil anys enganxada, però al pensar que es el primer petó que em fan desde l'Alan, començo a tenir un atac d'ansietat, no m'agafaven des que vaig deixar lo de l'Alan en el passat, poc a poc em separo den Hunter , i vaig cap al fons del que sembla el cuarto del conserge, i m'assec al terra amb les mans a la cara, ja que no vull que ell em vegi plorar.

Sento que ell tanca la porta amb clau i ve cap a mi i em passa el braç per sobre i m'apropa cap a ell, al cap de mitja hora, m'intenta mirar la cara i jo no li deixo, ell m'aixeca la barbeta i em seca les llàgrimes que encara cauen.

Al cap d'una estona, deixo de plorar, em poso bé i em poso davant seu, encara asseguts tots dos...

-M'agradaria explicar-te perquè he començat a plorar, no ha sigut per tu, però...-no puc acabar de parlar que em talla ell.

-Sam, jo no necessito ninguna explicació, ja se que no ho tindria que haver-te calla't d'aquesta manera, sense el teu permís. Però es que no m'ha agradat veure com has arribat avui, ja que pel que t'he pogut coneixer, tu no ets aixi, i m'he quedat una mica preocupat. Perdona.-pobret, esta mig preocupat, em fa pena ara... suposo que ell no li diria a ningu lo de l'Alan, serà la primera persona de SF que ho sap...

-Hunter, lo del petó ha sigut, perquè..., el que t'explicaré ara no ho sap ningú excepte els meus pares, aixi que siusplau, confio en tu perquè segueixi aixi, ha sigut perquè ha sigut la primera vegada que me donaven un petò desde que fa uns anys, quan vivia a Australia, estava en una festa i un noi que es deia Alan Michaels, em va obligar a fer ratlles amb ell, i em va casi violar, ja que la droga encara no m'havia afectat tant i li vaig poder donar un cop de puny als ous i vaig poder marxar corrents, i doncs des d'aquella nit que no em donaven un petò. I sempre al parlar d'ell o recordar-lo m'agafen atacs d'ansietat, com abans. Des de que vaig maxra d'Australia, no en vaig tenir més, fins ultimament, al coneixe't a tu, em venen records d'ell i m'agafaen atacs...-noto com se'm comença a alterar, en Hunter m'agafa les mans i...

-Sam, no cridaré perque no s'enteri ningú de que estem aqui, però em posa malalt que una persona intentes abusar de tu, em posa malalt que els homes intentin abusar de les dones pènsant que són objectes en comptes de pensar que son humanes. Però vull que sapigues una cosa, jo mai et faria mal, mai de la via, encara que no ens coenixem molt, tu has sigut la primera persona excepte els nois i la meva família, que sap la veritat de lo de la meva germana, i no se que em passa amb tu, que em sento bé, i no sóc en Hunter agressiu que tothom coneix.-em sorpren molt que reaccioni aixi.

-T'haig de dir que em sorpren molt que reaccionis així, que siguis tant protectiu, no tota la gent pensaria que tens aquesta faceta.- li dic, i ell em soriu i em diu...

-Jo sóc aixi

- Ya segur hahahaha, en el fons fons fons fons, hahahaha.

-EH! Un respecte eh! Em tractes aixi de que t'hagi arreglat el cotxe, t'hagi deixat el meu mòvil, i t'hagi deixat trossos de pizza perquè no et moris de gana?? jejejejeje

-No se com ho fas però sempre aconsegueixes treure'm un somriure, com ets de veritat es com m'agradaria que la gent et veies...

-Gràcies, tu ets la que fas que el verdader Hunter surti...

- Hunter t'haig de demanar discupes, pel que va passar ahir, jo no et volia ignorar, però vas ser tu el que em vas ignorar primer per un missatge que vas rebre en el mòvil, llavors em vaig cabrejar molt perquè ens ho haviem passat molt bé el dia...

De repent veig que es rasca el cabell i es posa nerviós...

-Sam, el missatge que vaig rebre ahir, va ser una notificació que en el meu pare li havien rebaixat la condemna, ell ha fet 15 anys dels 20 anys que li van sentenciar, i "diuen" que com que a la presó és un...