COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
-Amor! Ja estan aqui, baixo a obrir-los... -em diu en Hunter.
-Vale, jo acabo d'endreçar l'habitació i baixaré... -dic jo, mentre ell baixa a obrir la porta.
Jo em poso a acabar de pentinar-me i endreçar l'habitació, que puc sentir com entren tots a baix...
-Ui hola guapetón jajajaja!! -diuen el Nash, l'Ash i el Liam.
-Uix gràcies... jajaja. -contesta en Hunter.
-Hola, em... -diu el que crec que és la Mia.
-A on? -la Peypey
-Està a dalt, acabant d'endreçar la seva habitació... -en Hunter.
-HOLA!!! ARA BAIXO!-dic jo.
-ARA PUGEM NOSALTRES! -crida la Char
-Entreu o us quedareu aqui a fora? -diu en Hunter als nois.
Llavors no sento res més perquè arriben les noies a l'habitació...
<Hunter's pov>
-Bueno que, m'ha dit la Mia que no heu dormit massa aquesta nit tu i la Sam... -diu el Liam.
-Si, a mi també m'ho ha dit la Char quan veniem... -diu l'Ash.
-I la Pey ahir em va començar a acosar a preguntes, així que ja ens estas explicant com va anar... -em diu amb cara amenaçadora el Nash.
-Bé, va anar super bé. No us explicaré molta cosa, però només us dic que amb ella ha sigut molt diferent, ha sigut com si tornés a ser la meva primera vegada. Diferent en bon sentit eh!. Però si, tots dos estem molt feliços d'haver fet aquest pas amb cadascú. Així que ja els hi podeu dir això a les vostres amigues/novies, el que siguin... -dic jo.
<Sam's pov>
Ops! Esta imagem não segue nossas diretrizes de conteúdo. Para continuar a publicação, tente removê-la ou carregar outra.
Llavors no sento res més perquè arriben les noies a l'habitació...
-Però si aquest costat no el tens gens desordenat! -diu la Mia.
-Hahahahaha perquè no ho has vist com ho tenia quan estava amb el Hunter jajajaja...
-Bueno que, explica explica... -em diu la Peypey.
-Espera, que tanco la porta... -diu la Char.
-Doncs res, per ser la primera vegada, ha estat perfecte. No us xplicaré molt, però estem molt feliços tots dos, de que fessim aquest pas junts. Jo la veritat, és que no podria haver demanat a ningú millor.
-M'alegro moltissim enserio. -em diu la Mia.
-Jo la veritat es que t'envejo, a mi m'agradaria tenir el que tens tu amb en Hunter en un futur amb el Nash. -em diu la Peypey
-Tia, segur que ho faràs... -li diu la Char.
-Com vas saber tu que el Hunter era el correcte? -em diu la Peypey.
-No ho se, ho vaig saber, i el que em va "empenyer" va ser, que preferia que la meva primera vegada fos amb ell, que amb un qualsevol saps... -li dic.
-Resumint, que se sap segur si és el correcte. -diu la Mia.
-Si, bàsicament. I ara que podriem baixar a baix amb tots a sopar no? -diu la Char.
-Jajajaja si srry. -em disculpo jo.
-JA BAIXEM!!! -diu la Peypey
-JA ERA HORA! -diu l'Ash
-Hola Nash -li dic jo guinyant-li l'ullet.
-Hola Sam -em diu ell rient.
-Hola Liam -dic jo anant cap al Liam.
-Hola Sam, com estàs? -diu ell
-Bé i tu? -dic jo anant cap a l'Ash.
-Perfecte. -diu el Liam.
-Hola cunyadet! -li dic jo guinyant-li també l'ullet.
-Hola Sam jajajaja, quina mosca t'ha picat? -em diu ell.
-Ell, jajajaja- dic jo anant i senyalant al Hunter.
-Jo l'he picat, i molt fort! -diu ell picant-me el cul i guinyant l'ull.
-HUNTER!! -dic jo.
-Que?!? Si elles ho saben, ells també ho sabràn...
-Vale vale, doncs per haver-me tocat el cul, et quedes sense premí durant una setmana... -dic jo provocant-lo (agafant-me el cul)...
-NOOOOOOOOOO, NO NO NO SIUSPLAU SIUSPLAU SIUSPLAU! -em diu donant-me petons.
-Ja m'ho pensaré. -li dic jo guinyant l'ullet.
-Jajajaja doncs noi, estas futudet eh! -li diu el Liam al Hunter.
-És el que passa quan provoques a la Sam... -li diu la Mia.
Quan acabem de parlar, anem a sopar, que la Char ha portat pizzes, amanides, de tot, ja que els seus pares sabien que venia aqui a sopar, i li han fet tot això espressament. Doncs ens vam quedar tots junts parlant, mentres sopavem, i quan em vaig aixecar per recollir la brossa, i portar-la a fora, l'Ash, es va oferir per acompanyar-me a llençar les brosses.
(Si, pensareu... com és que les està tirant ara a aquestes hores, doncs les estic tirant perquè demà segurament que no m'enrecordaria...).
-Sam, suposo que t'has extranyat perquè m'he ofert de venir a treure les brosses amb tu...
-Doncs si que m'ha extranyat, però ho he deixat passar...
-Jajajaja vale, doncs he vingut, perquè et volia dir, que no havia vist mai al Hunter tant feliç de com està ara amb tu. Mira que ha estat amb noies, que per ell no han significat res, però tu ets diferent.
-En bon sentit o en mal sentit. -pregunto jo.
-En molt bon sentit. Mira, per exemple, el primer dia, quan li vas fotre el crit aquell, de que casi us atropelleu mutuament, se li va canviar la cara, li vas alegrar, i cada dia sempre m'enviava missatges preguntant si havia coincidit amb tu a classe o no.
-A si? Enserio m'ho estàs dient?
-Si, per això he decidit explicar-t'ho. Però ell no sap res, que t'ho he explicat, perquè quan vau decidir estar junts, li vaig preguntar si t'ho explicaria, i em va dir que no, que voldria explicar-t'ho quan fessiu un pas més endavant a la vostra relació, i com que ahir ho vau fer, doncs he decidit dir-t'ho. A mi me la bufa si li dius, perque pobre d'ell que s'atreveixi a donar-m'he una ostia, però l'unic que et vull demanar, és que me'l cuidis, que es com un germà per mi.
-Jo et prometo que te'l cuidaré amb tota la meva energia, amb tot el meu amor i amb totes les meves ganes. Ja que jo l'estimo com a res he estimat mai. Així que no cal que et preocupis. -li dic jo abraçant-lo.
-Gràcies. Bueno tornem a dintre o no? Que el teu nòvio es pensara que ens estem liant, ajajajajaja.
