COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
El cap de setmana passa volant, i de repent ja som dilluns, i em veig anant al cole amb la moto d'en Hunter i amb ell, i un casc que em va regalar...
-Llavors que penses fer amb el tema de l'Alan? -em diu la Peypey.
-Jo estic flipant, i encara no ho he acabat de llegir... -em diu la Char.
-Jo el que no entenc, es quina diferencia hi ha entre l'Alan d'ara i el d'abans? -em diu la Mia.
-Mira, jo i l'Alan ens coneixiem des de petits, haviem sigut veins durant 10 anys, vam neixer al mateix hospital amb 5 dies de diferència, i sempre haviem anat junts a tot arreu, però quan ell va marxar a un altre barri, va relacionar-se menys amb mi i més amb el seu vei, el James Smith, que era subcapità de l'equip de futbol i el que el va introduir a les drogues, l'alcohol, tot lo dolent, i llavors el final va ser quan jo li vaig dir que el James era molt mala influencia i que jo no volia relacionar-me amb una persona com el James, i l'Alan va dir que no tenia cap raó per odiar-lo, i llavors va tirar tota la ira cap a mi, fins que una setmana abans de que em violés, jo li vaig parar els peus en mig del passadís mentres tothom mirava, i em va dir que no em reconeixia, que no reconeixia a la Sam que havia crescut amb ell, i jo li vaig dir que era per totes les drogues que es prenia i em va dir que me les pagaria... i llavors una setmana després va passar la casi-violació, i dos mesos després vaig marxar d'Australia, gràcies a deu, i aquesta es la historia.
-Ja Sam, però que té a veure que vingui ara, perquè, perquè ara i no dintre de dos anys, saps? Aixo és el que vull saber jo. -em diu la Mia.
-No ho se Mia, però es que tinc un presentiment de que ell diu la veritat, de que es veritat que ha cambiat, no ho vaig voler veure aquell dia que va venir aqui a l'insti i que els nois li van fotre la ostia, pero es que no em trec aquest presentiment del cap...
-Enserio? Vull dir enserio ho creus? -em diu la Char.
-Si, si que ho crec, se que dintre d'aquell ogre que em va casi violar, esta l'Alan que jo coneixia des de petits, amb el que jugava sempre, amb el que em dutxava sempre de petits, sabia que en el molt fons estava l'Alan aquell. I potser, ara s'ha apartat del James i ha tornat, i per això em vol demanar disculpes, perque jo se, que si no hagués sigut pel James, les drogues i l'alcohol, ell no m'hagués violat, ni m'hagués amneaçat d'aquella manera...
-Joder vale, fem una cosa, diga-li que quedes amb ell, i nosaltres 3 anirem amb tu, i estarem allà amb tu. PERÒ NO ENS SEPARAREM EH! -em diu la Peypey.
-Gràcies, noies gràcies, ara li dic.
-Però no li diguis res al Hunter fins que ho sapiguem tot. Siusplau promete'm aixo...
-Mia, no puc mentir al Hunter d'aquesta manera....
-SAMANTHA DAWSON SIUSPLAU!
-Vale vale, t'ho prometo, joder que estic fent...
Llavors li envio el missatge a l'Alan i em diu de quedar demà a les 18:00 al centre comercial al Starbucks que hi ha allà...
-Vale doncs demà dinem al centre comercial, i ens quedem allà fins que vingui ell, i després marxem juntes... -diu la Mia.
S'acaba l'hora de dinar, i anem cap a classe, avui em tocava amb en Nash, però estava malalt, aixi que he estat les dues horetes més sola que la una. I al sortir, m'he trobat al meu preciós novio esperant-me amb la seva moto, i anava cap a ell super contenta, fins que he recordat que no li puc dir res de res sobre que demà he quedat amb l'Alan, perquè és posaria super furiós.
-Amor tot bé?
-Si perquè?
-No perque has estat tot el camí calladeta i amb la mirada mig apagada? Si tens alguna cosa que t'atormenta només cal que m'ho diguis, estic aqui per tot i sempre, ja ho saps tu...
-Si, ho se, no et preocupis, deu ser l'estrés de toranr, i que ja m'hagin posat tres examens per la setmana queve...
-D'acord, qualsevol cosa truca'm eh! SIUSPLAU!!
-SI si, no et preocupis...
-Adéu. -em diu donant-me un petó, jo li dono un petó, i pujo cap a la meva habitació corrents, perquè no vull que em vegi plorant, no aguanto menitr a la gent que estimo, no ho soporto. Pujo tant ràpid que ni m'entero de que els meus pares han arribat...
-Hola Sam. Com ha an...
-Sam tot bé? Sam?
-Que li ha passat?
-No ho se, però ja vaig jo carinyo tu tranquil.
Llavors ma mare entra a la meva habitació...
-Carinyo tot bé? -em diu ella. I llavors jo no puc més i vaig cap a ella per abraçar-la i llavors es quan començo a plorar més...
-Que ha passat? Has trencat amb el Hunter? Segur que no és res, ja veuràs...
Segueixo plorant...
-Carinyo, calma't i explica-m'ho, tinc tot el temps del món per tu, però primer necessito que paris de plorar, perquè se'm trenca el cor veure't aixi...
No em queden més llàgrimes per plorar, i em vaig calmant, llavors agafo el mòvil i li ensenyo a ma mare tota la conversació...
-Tot això va passar ahir? I el Hunter et va dir que no anessis?
-Si, ell em va dir que no anés, però avui els hi he explicat la meva historia amb l'Alan de quan estavem a Australia, fa anys, i m'han dit que m'entenien...
-Que vols dir que t'entenien?
-Mama, jo tinc un presentiment de que l'Alan em vol demanar disculpes, perquè ja no és l'Alan que vam despedir, és l'Alan que era quan teniem 10 anys i ens banyavem junts, jugavem junts i dormiem junts, tinc el presentiment de que ja no està amb el James i de que ha torant a ser el meu germà postis, i de que ara s'arrepenteix moltissim d'haver-me fet el que em va fer, ho se, estic segurissima.
-I en Hunter que diu?
-No ho sap, per això...
-Per això has pujat plorant, perquè no soportes mentir a les persones que estimes...
-Sip...
-Bueno, tu no et preocupis, de moment descansa i demà quan tornis de veure'l m'ho expliques...
-Mama?
-Si?
-Pots estirar-te amb mi?
-Si, es clar, sempre que m'ho demanis ho faré...
Llavors veig que s'obra miga porta i es el meu pare, però ma mare deu fer-li una senyal, que marxa i la tanca, i em fa pensar.
Em fa pensar que l'amor d'una mareo un pare, és l'amor més important que hi ha, però sobretot, l'amor d'una mare cap una filla és etern, és un amor que no té limits. I per això em venen tots els moments que he viscut amb la mama, i dono gràcies a tenir-la al meu costat i de poder gaudiar-la, i poder veure de primera persona aquest amor.
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
Per això trobo que em de valorar a les persones que tenim sempre al costat, i que ens accepten tal i com som. I que si hi ha persones que no ens accepten, que els donin pel cul, nsoaltres som com som i ningú ens ha de canviar. MAI.
