Càstig Infernal

14. Sensacions

-Perquè ho has fet? -perquè ho ha fet? Ara mateix, no se que sentir, tinc l'estomac una mica remogut. És com que per una part penso, que m'agrada que em defensi, però tampoc vull que sembli que jo el necessito sempre, tipo que em puc defensar sola...

-Vine -em diu agafant-me del braç i portant-me cap a una classe buida...

-Que? Que vols explicar-me? -lo pregunto jo.

-Estàs enfadada?

-No, però no se, m'ha estranyat el que has fet, però també m'ha agradat, ja que una noia sempre vol que el seu nòvio la defensi, però tampoc volia que fossim "famosos" saps? Es com que volia que la nostra relació fos normal, encara que penses que seria impossible, ja que tu ets tu...

-Que vols dir que jo sóc jo? Tipo no estic enfadat, però no se, és un instint que m'ha sortit de dintre, però ja no ho tornaré a fer, si et molesta.

-Que tu ets "famós" en aquest insti, just quan vaig arribar la Mia, ja em va parlar de tu, i de que el pitjor error que havia fet a la meva vida havia sigut cridar-te.

-Si, encara que jo també vaig pensar el mateix jajajajaja, però després em va posar molt que em cridessis, ja que totes les noies, sempre em tenien por, o només m'utilitzaven com un animal...

-Enserio? No sabia que et tractaven com un animal. Bueno és igual, deixem el tema, però si eso, la pròxima vegada m'ho podries preguntar? Plisplis -li dic jo posant cara de perrito

-Vale, i tu no em tornis a posar aquesta cara, que sino et menjare a pessigolles i a petons, es que estas tant cute amb aquedta careta, que em desfaig...

-Ja, ja ho se, és la meva intenció.. -li dic jo, i quan acabo, li guinyo l'ullet i intento marxar però ell m'agafa el braç i em dona un petó.

-Vale doncs cada vegada que tu tinguis aquesta intenció, jo tindré aquesta...

-Vale.

Llavors sortim de la classe, per anar cap a la cafeteria x dinar...

-A x cert recorda que aquesta nit tenim el sopar amb les dues famílies. -em diu ell.

-Si si, trobo que estas entusiasmadet, sembles un nen petit quan li donen una joguina per primera vegada.

-Es que estic molt content de que anem a sopar amb ells, per cert em podràs acompanyar al centre comercial a comprar una camisa arreglada plis... -em diu suplicant-m'ho.

-Si, però saps que els meus pares ja et coneixen no?

-Si, però la bona presentació sempre compta, eh! Tu ja saps que et posaràs???

-Si.

-A espera ja ho se, el pijama de One Direction?

-Hahahahahaha, calla capullo, no. No em posaré el pijama de One Direction.

-Espera! Tens un pijama de One Direction??? -em crida el Nash

-Si per? Algun problema? -li dic jo vacileta

-Si eh Nash, algun problema??? Perquè jo també en tinc un... -diu la Peypey

-A si? -diem el Nash i jo.

-Si, qui no... -diu la Mia

-Tu també en tens un? -pregunta el Liam

-Jo també en tinc un -diu la Char

-A si? - diu l'Ash

-Aixi que ja sabeu nois, amb One Direction no us poseu si no voleu que les vostres motos acabin pintades, rascades o decorades per nosaltres...