COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
Aquesta nit, no he dormit casi res, ahir els hi vaig explicar als meus pares lo del càstig i la veritat em va sorprendre, però no em van fotre bronca, em van dir:
A veure Sam, no volem que comencis com va passar a Austràlia, però tampoc podem evitar que et comprtis com ets, perquè tu ets aixi. No ens agrada que ja t'hagin castigat, però una vegada es una, siusplau que no torni a passar d'acord?
I ja està, em van dir això, a que és raro?Bueno doncs això, avui haig de quedar-me a les 5 càstigada amb en Hunter, que asco. Però tampoc he parat de pensar en el que fos tant amable (podria dir-se) i que volgués menjar-se tota la bronca ell. Pero bueno, ara vaig a correr pel barri, i després em dutxaré i em prepararé per anar al cole...
Aquell no és en Hunter? A la seva finestra? Que raro, que fa a la seva finestra a aquestes hores, jo estaria sobant.... Segueix fins que sento un xiulet que sembla que em cridi a mi, ho se perquè sóc la unica que esta corrent a aquestes hores, ...
SAAAM!!EI SAM!-em criden, em giro i és en Hunter, espera en Hunter?. Pretenc caminar, però no se com ho ha fet, que ja està aqui a baix.
-Ja se que m'has sentit!-em diu ell
-I si ho saps, perquè no t'has sentit aludit? Em pots deixar siusplau, per culpa teva m'han castigat avui per netejar la cantina, aixi que siusplau....
-No un moment, espera. Perquè no vas deixar ahir que em mengés la bronca tot sol?
-Perquè no ho trobo just, no ens vem tirar menjar tots dos? Encara que comencessis tu?
- Si...
-Doncs ja esta! Ara puc marxar? Gràcies- pretenia marxar, però em torna a agafar del braç
- Sam siusplau deixa'm parlar...-em diu ell. Però jo li trec el meu braç i em poso els auriculars per continuar corrents i arribar a casa.
Al arribar a casa em dutxo, em vesteixo, em maquillo una mica ja que tinc temps, i em faig un selfie al mirall per avisar a les nenes que ja estic a punt de sortir de casa.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
El que no em puc treure es el que ha passat avui amb en Hunter, cada cop està més raro aquest home, no m'odiava??Que raro...
Baixo a baix, em menjo un bol de cereals mentres parlo amb el meu pare, i surto cap al cotxe per anar a buscar a les nenes
-Sam que va passar ahir quan us va cridar la directora a tu i al Hunter?-em diu la Char, i veig a les altres dues amb les cares de voler saber-ho.
-Res, em va dir que avui tenia que anar a les 5 a netejar la cantina amb en Hunter, que estavem castigats tots dos. Però sabeu que és el més raro, que ell ahir va ser dintre del que cap amable, i avui que he anat a correr per al barri, m'he l'he trobat i ha volgut crec que demanar-m'he perdó, però jo no he volgut parlar amb ell, ja que estic cansada de tants crits, de tantes baralles, de tot....
