COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
Aquesta nit, no he dormit casi res, ahir els hi vaig explicar als meus pares lo del càstig i la veritat em va sorprendre, però no em van fotre bronca, em van dir:
A veure Sam, no volem que comencis com va passar a Austràlia, però tampoc podem evitar que et comprtis com ets, perquè tu ets aixi. No ens agrada que ja t'hagin castigat, però una vegada es una, siusplau que no torni a passar d'acord?
I ja està, em van dir això, a que és raro?Bueno doncs això, avui haig de quedar-me a les 5 càstigada amb en Hunter, que asco. Però tampoc he parat de pensar en el que fos tant amable (podria dir-se) i que volgués menjar-se tota la bronca ell. Pero bueno, ara vaig a correr pel barri, i després em dutxaré i em prepararé per anar al cole...
Aquell no és en Hunter? A la seva finestra? Que raro, que fa a la seva finestra a aquestes hores, jo estaria sobant.... Segueix fins que sento un xiulet que sembla que em cridi a mi, ho se perquè sóc la unica que esta corrent a aquestes hores, ...
SAAAM!!EI SAM!-em criden, em giro i és en Hunter, espera en Hunter?. Pretenc caminar, però no se com ho ha fet, que ja està aqui a baix.
-Ja se que m'has sentit!-em diu ell
-I si ho saps, perquè no t'has sentit aludit? Em pots deixar siusplau, per culpa teva m'han castigat avui per netejar la cantina, aixi que siusplau....
-No un moment, espera. Perquè no vas deixar ahir que em mengés la bronca tot sol?
-Perquè no ho trobo just, no ens vem tirar menjar tots dos? Encara que comencessis tu?
- Si...
-Doncs ja esta! Ara puc marxar? Gràcies- pretenia marxar, però em torna a agafar del braç
- Sam siusplau deixa'm parlar...-em diu ell. Però jo li trec el meu braç i em poso els auriculars per continuar corrents i arribar a casa.
Al arribar a casa em dutxo, em vesteixo, em maquillo una mica ja que tinc temps, i em faig un selfie al mirall per avisar a les nenes que ja estic a punt de sortir de casa.
Ups! Gambar ini tidak mengikuti Pedoman Konten kami. Untuk melanjutkan publikasi, hapuslah gambar ini atau unggah gambar lain.
El que no em puc treure es el que ha passat avui amb en Hunter, cada cop està més raro aquest home, no m'odiava??Que raro...
Baixo a baix, em menjo un bol de cereals mentres parlo amb el meu pare, i surto cap al cotxe per anar a buscar a les nenes
-Sam que va passar ahir quan us va cridar la directora a tu i al Hunter?-em diu la Char, i veig a les altres dues amb les cares de voler saber-ho.
-Res, em va dir que avui tenia que anar a les 5 a netejar la cantina amb en Hunter, que estavem castigats tots dos. Però sabeu que és el més raro, que ell ahir va ser dintre del que cap amable, i avui que he anat a correr per al barri, m'he l'he trobat i ha volgut crec que demanar-m'he perdó, però jo no he volgut parlar amb ell, ja que estic cansada de tants crits, de tantes baralles, de tot....
