Càstig Infernal

30. M'equivoco?

-Tu saps que el Hunter es el segur?

-Doncs no ho se Peypey, Jo crec que si? Perquè?

-No, perquè avui quan estava estirada al llit ho estava pensant, estava pensant si el Nash era el segur, i no he sapigut respondre.

-I tu Mia? Saps si el Liam es el segur? -li dic jo a la Mia.

-Jo crec i espero que si. Perquè em dona una sensació molt bona... i tu Char? L'Ash? -diu la Mia.

-Jo crec que si, però amb ell no se sap mai.

-Bueno vaig a buscar més begudes, ja que no tenim res més... -dic jo mentre pujo a la cuina. Amb les nenes estem al jacuzzi , ja que en comptes de la piscina em triat el jacuzzi. Mentre estic pujant em poso a pensar:

M'equivoco? I si el Hunter no es el segur? Jo crec que si, però perquè tinc aquest pensament al cap de que ell pot no ser el segur? Perquè jo al principi sempre pensava que ell seria el segur, però i si hi ha alguna altra persona? Jo me l'estimo moltíssim més que res en el món, però hi ha una persona que no em puc treure del cap, i el seu nom comença per "A" i acaba per "N", que passaria si li donés una altra oportunitat? Perquè quan érem petits jo tenia un crush molt fort amb ell. I si li envio un missatge?

Alan 💩

-Hola -li dic jo.

-Hola, t'has equivocat de tlf potser, sóc l'Alan...

-Ho se, no m'he equivocat de tlf, només volia dir-te si vols quedar algun dia quan tornis a SF? -li pregunto. 

-Per mi perfecte, però el teu novio no et va dir que no quedessis més amb mi?

-Ell no sap res, i que segueixi aixi siusplau! -li dic jo.

-D'acord, d'acord.

Al acabar els hi dic a les nenes que estic cansada i que vaig cap a l'habitació i vaig a dormir.

Mentre pujo penso, i si li dic al Hunter lo de l'Alan? Perquè és que no suporto mentir-li a ell i sempre se'm nota, ja que m'estresso moltíssim i em poso molt nerviosa. Al arribar a la meva habitació, decideixo enviar-li un WhatsApp a l'Alan i dir-li que en Hunter si que ho sap, però que no es de la seva incumbència si ho sap o no, però que igualment li dic.

Intento entrar a l'habitació sense fer soroll però com que sóc molt gafe, em caic i sense voler, al caure m'enduc per sobre una llibreta.

-Fuck! Quin mal!

-SAM?

-Si, srry volia entrar sense despertar-te però no ho he pogut aconseguir...

-Tranqui bby, tot bé?

-Si, però t'haig de dir una cosa, he quedat amb l'Alan quan torni per parlar..., jo a tu t'estimo com res al món però necessito saber que passaria si tot tornés a la normalitat.

-Jo opino que no tornarà a la normalitat ja que hi ha moltes persones que no canvien i que segueixen sent les mateixes, però jo tinc claríssim que no et prohibiré mai de fer una cosa que tu vulguis.

-Segur?. No estàs emprenyat?

-NO! Així que ara a dormir, ja parlarem demà... - em diu ell.

Intento dormir, però no puc, ja que sento que en Hunter esta emprenyadíssim amb mi, i no puc parar de pensar-hi, llavors agafo una manta, i surto a fora, en veritat no fa gens de fred, s'està perfecte. I llavors rebo un missatge de la Mia, que com que la seva habitació esta al costat de la meva, ha sentit el crit que ha fet en Hunter, i em diu que vagi a dormir allà, que ha fet fora al Liam, i que jo em canviï de lloc amb el Liam, o sigui, ell ve a dormir amb en Hunter i jo amb la Mia.

No se com s'ho fa la Mia, però ella SEMPRE sap com em sento, quan necessito una abraçada, quan estic a punt de plorar, i quan estic més feliç, i la raó per la que estic feliç. Suposo que aixo es el que passa quan tens una bff no? Que et coneixen com si fóssiu germanes de sang?

Vaig a l'habitació de la Mia, i al entrar li dic que em sap greu al Liam, i ell em diu:

-No worries, tranquila, tots necessitem a alguna persona en moments dolents...

-Gràcies, espero que tu puguis dormir, perquè ha començat a roncar...

-Ja me les arreglaré, si no li foto un cop de puny i arreglat!

-Jajajajaja d'acord, moltes gràcies eh!

-No cal que me les donis.

Llavors quan el Liam marxa...

-Vols parlar-ho? -em diu la Mia.

Llavors li explico tot el que ha passat, els pensaments que he tingut, els missatges, i la conversa amb en Hunter.

-Tranquil·la, jo crec que has fet bé, ja que jo també voldria tornar a retrobar aquella amistat que tenies quan eres petita, i se que tu no et deixaràs enganyar per ell. Així que segur que a en Hunter se li passarà d'un moment a un altre aquesta cabreig, perquè només li queden dos nits aqui, i tu em vas dir que tenies un conjuntet preparat per a ell, i a més, ell t'estima com res en el món. Així que ara estira't aqui al llit, poso Keeping up with the Kardashians, i fins que ens adormim totes dues, i demà serà un nou dia...

-Gràcies eh tia. Ets la millor. No se com t'ho fas però SEMPRE saps com estic...

-Perquè et conec des de fa 7 mesos i es com si fossis la meva germana petita.