COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
-Enserio? Jajajajaja tant bé em queda? -em diu ella mig rient
-Si, m'encanta.
-Amor, demà al matí m'aixecaré una miqueta més aviat per acabar una redacció que havia de fer... no t'importa no?
-No per res, al contrari, com si estiguessis a casa teva...
-Gràcies...
Llavors, en un no res, estem tots dos dormint, ella m'ha demanat que si em feia alguna cosa que l'abraçés, i obviament jo li he dit que no, ja que es el que més m'agradaria...
A les 6:30 AM sona l'alarma, agafo el mòvil però veig que no és el meu
-SAAAAAAM! SAAAAM! APAGA EL MÒVIL SIUSPLAU!! -acabo cansant-me de cridar tant, i veig que ella no em sent perquè esta al meu portàtil escoltant música, i quan trobo el mòvil i per fi aconsegueixo apagar la alarma, vull tornar a dormir, però sento una veu fluixeta que canta...
"Fading now, fading now Can't get right I'm tossing now, turning out every night I'm losing, losing my goddamn mind Ask me why I did it, ask me why I did it, I'll sayAll for love Ask me why I did it, I'll say All for love Ask me why I did it, I'll say."
Al girar-me, veig que és la Sam la que està cantant, espera la meva nòvia canta? Wow, canta super bé. Amb silenci decideixo agafar el meu mòvil i em poso a gravar-la, de repent s'aixeca i em veu... ups! jejejejejeje
-HUNTER CASEY! M'ESTAVES GRABANT??? -em diu ella mentres acaba d'imprimir la redacció i es tira al llit amb mi....
-A ha.
-Perquè???
-Que vols dir perquè? Tu t'has escoltat cantar??? Cantes super bé, com es que no m'ho havies dit???
-Perquè m'avergonyeixo, em fa vergonya que algú em vegi o m'escolti cantar
-Doncs amb mi no t'has de avergonyir de res. Estas molt cute amb el coloret vermell aquest que et surt a les galtes jejejej
-Calla, que em faràs tenir més vergonya... baixem? O fem tard al cole??? - em diu ella agafant tota la roba per canviar-se.
-Bueno si vols ens podem quedar aqui a dormir tots dos abraçadets i tu amb la meva samarreta que tant bé et queda....
-Mira senyoret Hunter, no em provoqui, perque jo tambe se provocar... -em diu ella fent cara d'espavilada-
- A si? -li dic jo extranyat
-Yes
-Show me then...
-Segur???
-A ha -li contesto jo... Llavors, ella s'acosta a mi, m'aixeca la samarreta, i em comença a donar petons pel coll, baixa al pit, i comença a acariciar-me tot el cos, fins a arribar als pantalons, llavors, m'agafa el paquet. Puja la mà, acariciant-me i llavors quan arriba al coll, treu la mà i em mossega l'orella. Ara ja és pot dir que estic calent no lo seguent... llavors li agafo el coll per donar-li un petó, però em fa una cobra, i llavors es posa d'esquenes a mi, i es treu els biker shorts i mels tira, i es posa uns texans, i llavors es treu la samarreta, i es posa una altra. Jo m'apropo a ella per donar-li un petó, però em torna a fer una cobra...
-Sam's pov-
M'encanta deixar-lo calent així com el deixo, m'encanta que vegi que no és ell l'únic que pot ser provocatiu, llavors quan li faig la cobra, m'allunyo d'ell i em posod'esquenes a ell, i em trec els biker shorts i li tiro, em poso uns texans. Em trec la samarreta, i em poso una altra. Ara, no semblarà molt provocatiu el que estic fent, però jo crec que si, i encara que estic sortint de la meva zona de comfort, per ell, ho faria tot. Ell s'apropa a mi, però li torno a fer una cobra. Llavors m'agafa del braç i em tira cap a ell i apropa els nostres llavis, i comença a besar-me, com mai ho havia fet algú, comença a baixar pel coll, i em besa el coll, va cap a la meva orella i me la mossega, llavors em xiuxiueja: "Tots dos podem provocar-nos entre nosaltes". Llavors, em farto i l'empenyo cap a la finestra, ell ens gira, m'agafa de la cintura i fa que em puji a ell com un koala, llavors m'apropa cap a la finestra i m'asseu allà...
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
Ens passem aproximadament 15 minuts? Llavors parem ja que sona el meu telefon...
-SAMANTHA DAWSON A ON ETS?!? SON LES 8 MENYS 5 I ENCARA NO ESTÀS AL COLE!!! JA ESTAS VENINT!!! -em diu la Char
-Ui si sorry, mmhmm (en Hunter no para de donar-me petons al coll) ara mhm vinc... vull dir ara venim...
-Espera estàs amb en Hunter???
-Adeu Char! -li dic jo penjant.
-Amor, em de marxar, ja que falten 5 minuts per començar les classes...
-Ogh! Valeee -em diu ell fent morros com els nens petits.
Llavors, marxem corrents, mig calents es clar, cap al cotxe, pujem super ràpid i en menys de dos minuts estem al cole...
-Teniu tots dos els llavis vermells, com si... -diu la Mia
-QUE ASCO!!! T'HE TRUCAT MENTRES ESTAVEU...??? -diu la Char
-A ha, mira que ets oportuna eh noia... -li diu en Hunter
-AU!!! -li he donat una ostia al Hunter.
-A hahahahahahahahahaha bonissim!!!! -diu el Liam
-A hahahahaha que em pixo, mireu la cara de la Char, hahahahahahahaha... -diu l'Ash
-Mira Ash... -anava a dir-li la Char a l'Ash, però sona la campana..
-Salvado por la campana. -li diu el Nash.
Llavors, els nois marxen cap a les classes, però abns de marxar, en Hunter s'apropa a mi i em dona un petó i em xiuxiueja: "Ens veiem després". Llavors marxa amb els altres nois...
-I que, com ha anat tot? -em diu la Peypey
-Has dormit amb ell? -em diu la Mia
-Ho heu fet ja??? -em diu la Char
-Com és que tenieu tots dos els llavis vermells quan heu arribat??? -em pregunta la Peypey altre cop.
-Si em deixeu contestar, us ho explico tot obvio.
-VALE SRRY!! -em diuen totes tres.
-Si, em dormit junts. No, no ho em fet. I veniem amb els llavis vermells, perquè ell m'havia dit que no seria capaç de provocar-lo com ell em podria provocar a mi, aixi que l'he provocat... Podeu estar tranquiles que si passa alguna cosa, us ho explicaré tot.
Les tres primeres classes acaben, i acabo més aburrida que mai. Llavors a classe de geometria, amb en Hunter, m'ha passat que no podia parar de somriure en un missatge que m'ha enviat ell per whatsapp, llavors la professora Belley, m'ha vist..
-Senyora Dawson, li agradria compartir amb la classe la raó del seu somirure tant extravegant?
M'he quedat parada, perquè no sabia que contestar, i he començat a notar com em posava vermella, ja que tothom no em parava de mirar...
-He sigut jo senyora Belley, perdó, ha sigut fora de lloc. Li he enviat un missatge a la meva nòvia perque volia veure-la somriure, perquè m'agrada molt. Però no he pensat en el que passaria.. Perdó. -diu en Hunt, no em puc creure que el meu nòvio, hagi dit davant de tota la classe que som novios, ara tot l'insti ens estarà mirant. Cosa que ara mateix he aprés a que m'importi poc...
I efectivament, quan sortim de la classe de geometria, tothom no para de mirar o parlar de nosaltres. Llavors, quan arribem a la taquilla, en Hunter em posa d'esquenes allà, i em besa amb passió i diu:
-SI ALGÚ VOL CRITICAR O DIR ALGUNA COSA, QUE M'HO DIGUI A MI! ÉS REAL, ESTIC AMB LA SAM, A LA QUE TOTS US REFERIU COM LA "NOVA", PERÒ ELLA JA NO ÉS LA "NOVA". ARA ÉS LA MEVA NÒVIA. AIXI QUE VOSALTRES MATEIXOS! -no em puc creure que en hunter hagi dit això.
