Càstig Infernal

9. Persones properes

-Mama, papa aquest és en Hunter Casey...
-Hola senyor i senyora Dawson, com ha dit la seva filla sóc en Hunter, vaig amb ella a l'insti, encantat- mentres parla li dona la mà al meu pare i li dona un petó a la galta a ma mare.
La veritat és que em sorpren veure'l tant caballeroso, potser es una de les altres cares que paralvem amb ell, que només les ensenya a les persones properes, però això significa que ell em veu com una persona propera? I jo? El veig com a una persona propera?? Sort que son els meus pensaments, perquè tinc el cap fet un embolic...
-Terra cridant a la Sam, terra cridant a la Sam!
-Sorry que deieu, estava pensant...-dic jo mig timida...
-Ja ho em vist ja, estavem parlant amb en Hunter, que ja que es l'hora que es, es podria quedar a sopar...si et sembla bé es clar! -diu el meu pare mirant-me amb la mateixa cara de gosset, aquella cara tant cute, doncs aquells, i com que mai li puc dir que no a aquella cara....-
-Per mi cap problema, si ell no ha de fer res després x mi si.... -dic jo mirant-lo amb careta provocadora
-Es clar que no, aixi no m'haig de preparar jo el sopar, jejejejeje - em diu guinyant l'ullet- pero si no us fa res, trucare a la meva mare perque no s'espanti...
- No passa res, mentres posarem la taula. Sam em pots ajudar amb els gots plis...- que raro, ma mare rarament em demana ajuda per als gots...
- Tot bé mama?-dic jo, i ella em contesta amb un....
- Si si, i tu? Esta tot bé amb aquest noi? Ho dic...
-Ehem, ho diem perque ens preocupem, ja que l'ultima vegada que vas estar amb un noi... -em diu el meu pare abraçant-me.
-Si, ell es completament diferent, li he explicat avui lo de l'Alan, i...
-Perque? Com es que li has explicat?-em diu ma mare
-Si em deixessis acabar mama, anava a dir que li explicat perque han passat circumstancies que han fet aue li expliques, i ja no dire res més. Però nomes haig de dir, que en Hunter, Hunt com m'agradaria dir-li, es molt diferent a l'altre, per aixo confio en ell. Ara ja podem deixar de parlar d'aixo? Perque si baixa em començara a vacilar de que parlo d'ell i que son bones coses. No us preocupeu siusplau.-dic jo mig estressada ja que no vull que em senti parlar d'ell així.
- D'acord, pero preocupar-nos ens preocuparem sempre ja que som els teus pares. -em diuen tots dos.
Llavors sentim passos, i son del Hunter que baixa les escales...

-Hunter pov's-

-Mama, aquesta nit em quedare a sopar amb els pares a casa de la Sam Dawson, una companya de l'insti, no tardare en venir vale? No et preocupis...
-D'acord, no passa res, ja sopare jo, ves avisant plis. Enjoy
-Okay, gracies.
Quan acabo de parlar amb ma mare, surto del'habitacio de la Sam sense fer soroll, i sento com la Sam esta parlant amb els seus pares...
-Si, ell es completament diferent, li he explicat avui lo de l'Alan, i...
-Perque? Com es que li has explicat?-li pregunta la mare
-Si em deixessis acabar mama, anava a dir que li explicat perque han passat circumstancies que han fet que li expliques, i ja no dire res més. Però nomes haig de dir, que en Hunter, Hunt com m'agradaria dir-li, es molt diferent a l'altre, per aixo confio en ell. Ara ja podem deixar de parlar d'aixo? Perque si baixa em començara a vacilar de que parlo d'ell i que son bones coses. No us preocupeu siusplau.
Mentres baixo les escales no puc parar de pensar en el que he escoltat dir s la Sam, a mes l'apodo de Hunt m'encanta, perque nomes ella em diria aixi....
El sopar va genial, spaguettis a la carbonara, m'encanten, passem rient i parlant dels amics que tenim en comu, i ells m'expliquen tot sobre lo de Australia, de com vivien abans, fins que acabem de sopar i com es molt tard, em deixen dormir a l'habitació de convidats que tenen, que es conjunta amb la de la Sam. Li dic a ma mare que em quedo a dormir, sort que ella no te cap problema, mentres l'avisi...
Pujem a les habitacions, ens diem bona nit i anem cadascu a la seva habitacio, m'estava preparant per anar a dormir pero rebo un whatsapp
-Hola, espero que no t'hagi molestat lo del sopar, pero m'ho he passat molt be, moltissimes gracies.🙂
-Sam, no m'ha molestat per res del món, m'ha encantat, jo també m'ho he passat molt bé, i m'ha encantat saber més coses d'Australia, ja que no he viatjat mai , i m'agradraia moltissim...😔
-Vale, ni se't acudeixi entrar com has entrat abans a la meva habitació eh! Hunter siusplau jajajaja no em donis mes sustos, demà anem junts al cole? Amb el emu cotxe no suposo, xk no he vist cap altre cotxe més...😅😂
-Si, però hauré de passar abans per casa per agafar la motxila. Si no et fa res...🙏🏻
-No, no em fa res, doncs sortirem abans, vale?
-Perf, fins demà. 👋🏻
-Bona nit.🌙
-Bona nit Sam, però una cosa, crec que abans has escrit malament el meu nom, revisa-ho siusplau...😡
-No, he escrit Hunter perfectament, mira...
-Pero es que no es Hunter, per tu es Hunt. 😏
-Fuck! Ho has sentit?
-El que?
-El que he estat parlant amb els meus pares? Quina vergonya...🥵
-Si, i ja veig que saps parlar bé de mi, i que no sempre m'odies... ja estic prou content, ara si bona nit Samy😉
-Que capullo ets, de veritat...😂🖕🏻
-Jajajaja saps que t'agrada que sigui aixi de capullo😏
-Uf si, es que em posa tant quan ets aixi de capullo...(es ironia per si no ho pots llegir bé)😏🤤
-Jajajaaajaj. Bona nit Samy🌙
-Bona nit Hunt🌙

-Sam pov's-

Tanco el mòbil i no paro de somriure, no se que em passa amb en Hunter però m'encanta estar així amb ell, però així si, quan està enfadat i cabrejat amb tot el món, no massa, però em posa molt a vegades, pffff tinc el cap fet un embolic.
Decideixo canviar-me de fons de pantalla i posar-me aquest perque em recorda a aquesta nit...

A veure que passarà dema i com d'aixecara ell...

L'alarma em sona a les 6:15 AM i truco al Hunt, i em diu que sortirà en dos minuts de l'habitació, jo surto en pijama per agafar una ampolla d'aigua de la cuina, vaig en silenci perquè no em senti ni em vegi ell...
-OSTIA PUTA, HUNTER CASEY!!! Prou de sustos siusplau!!!-dic jo saltant del susto que m'ha donat.