COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
Em desperto súper dora, ja que no puc dormir perquè no paro de pensar de que anava la Sam aquesta. I com es que es porta tant bé amb el Nash, estaran liats els dos? I si estan liats, que passarà???... Millor deixo de fer-me preguntes i vaig a la dutxa, i mentres em dutxo em poso la playlist de The police. Quan acabo, em poso una samarreta negra, uns texans negres i sabates negres. I baixo a esmorzar, i em trobo a la meva mare:
- Hunter, recorda que dintre de dues setmanes vindrà la teva germana amb el seu marit, i vull que vagis a comprar-te una americana per anar arreglat per aquell sopar siusplau.
- Però mamaaaaa, no m'agrada a mi anar arreglat, i menys anar a comprar una americana a una tenda de PIJOS!!. No puc faltar jo?
-No! Un altre cop no siusplau!
- I anar vestit com jo vulgui?
-Tampoc! I prou de replicar! Agafa una torrada i ves al cole!-I al dir la paraula cole, em fa venir al cap el que va passar ahir amb la Sam, i les quatre coses que tinc pensades per dir-li.
-Ens veiem després, adeu!!!
Al sortir de casa, vaig a la harley, li faig una foto per enviar al grup de whats i pujo per anar al cole....
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Al arribar al cole, em trobo als 3 mosqueteros (com els hi dic jo; hahahah perque com que viuen molt junts tots tres, sempre venen junts), aseguts a les seves motos, i al mirar cap al Nash, veig que ell està mirant a la Sam i les seves amigues. I jo disposat a anar a dir-li les quatre coses, veig al Nash com ve cap a mi i les noies que van cap a dintre el cole. I decideixo esperar fins l'hora de dinar.
Les classes em passen ràpid, ja que a mi no m'acostuma a costar res, si, sóc el mes dolent de tot el cole, però això no em treu el dret de ser llest no? Arriba l'hora de dinar, i agafo el dinar, una merda com sempre, i vaig cap a la nostra taula. I al arribar alla veig a la Sam i les seves amigues, i vaig cap allà.
- ES POT SABER DE QUE COLLONS ANAVES?-li dic jo.
- EH! BAIXA ELS FUMS EH! QUE JO NO SE DE QUE COLLONS ESTAS PARLANT!
-QUE DE QUE ESTIC PARLANT! DE LA TRUCADA D'AHIR, COM SE'T ACUDEIX INSULTAR-ME A MI NINGÚ M'INSULTA!! I MENYS TRUCA A UN AMIC MEU!!!
- MIRA HUNTER! PRIMER DE TOT, VAS SER TU QUI EM VA INSULTAR, I JO TINC TOT EL DRET D'INSULTAR-TE COM TU HO FAS AMB TOT CRISTO, I SEGURAMENT QUE MÉS DE LA MAEITTAT D'AQUEST INTI ESTARIA D'ACORD AMB MI. I SEGON: EL NASH NO ET PERTANY, NO ES UN OBJECTE, ES UNA PERSONA I ELL POT FER EL QUE LI DONGUI LA GANA!!! I EL VAIG TRUCAR PERQUE TENIEM UN TREBALL DE TECNO QUE FER JUNTS!! AIXI QUE XITON!!!.-com s'atreveix a fer-me callar, doncs tinc una idea per fer-la callar jo...
- SI, SI, TENS RAÓ...- li dic jo. (es part del meu pla)
- A si? Doncs si, gràcies.-em diu ella, mentres es seu amb les altres. A aquest nivell tota la cantina ens està mirant...
-Vale...- dic jo, anant cap a la meva taula, agafant la meva safata amb espaguetis de tomaquet, vaig cap a la seva taula i... li tiro la safata al cap.
- NINGÚ FA CALLAR AL HUNTER CASEY! NINGU! HO HAS ENTES?
- WTF!!! QUE COLLONS FAS GILIPOLLES! PERQUE EM TIRES EL TEU ASQUERÓS MENJAR!- em diu ella, i jo em giro ignorant-la. De repent sento que se'm tiren a sobre i em tira un refresc al cap. Jo em giro i la veig amb els cabells plens d'espaguetis hahahahaha, i de repent veig els seus ulls marrons! Són molt marrons, però no estem aqui parlant dels seus ulls, aixi que jo li agafo espaguetis del terra seus, bueno meus, i li torno a tirar. I a aquest moment ja hi ha una guerra de menjar a tota la cantina, i està tot asquerós. I de repent...
- PROOOOOOOOOOOOU! QUI HA COMENÇAT AIXO? ESPEREU NO CAL QUE EM RESPONGUEU! CASEY, DAWSON AL MEU DESPATIX INMEDIATAMENT!!!-la meva estimada amiga la dire ens ha pillat, pffff un altre càstig a la vista.
-SAM-
Merda, el primer viatge al despatx de la directora, joder, això que no volia començar en mal peu eh! Però es que el Hunter em posa dels nervis, a més amb aquests aquests ulls verds, que quan et mira sembla que t'estigui assesinant amb la mirada...
-Directora Pine siusplau, jo..
-Mira Dawson, jo no se com era l'escola a on estaves d'Australia, però a la meva escola, no s'organitza una lluita de menjar així com així eh!
-Ella no ha estat senyora Pine, he començat jo!-diu el Hunter, que raro, jo pensava que en Hunter m'odiava, i que no em soportava perque cada dia l'estava escridassant e insultant, i ara està aixi.....
- He no, senyora Pine, em estat els dos- dic jo, i anava a continuar parlant però ell m'agafa de la samarreta i m'apropa a ell i em susurra...
-Que collons fas? Pots deixar-me a mi, aixi em fot la bronca a mi i tu surts de "rositas"
-No vull que et caigui només la bronca a tu, jo també t'he escridassat it'he tirat menjar no? Doncs que ens foti la bronca a ambos. Per molt d'odi que et tingui, no és just, així que no et segurie la corrent.
-Encara estic aqui eh! No us penseu que esteu sols!!!, mira estic farta de tu Casey i de tu Dawson comences malament, tots dos demà a última hora, netejareu la cantina i si, és un càstig!.
- Però senyora...
-De senyora res, demà a les 5 us vull a tots dos al meu despatx. Au, ja podeu marxar....-diu la directora. Pfff quin pal, demà càstig i a sobre amb aquest noi, en fi que hi farem, em posaré música i ja està, l'ignoraré.