COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
-Millor papa, millor. Una pregunta, a on és la mama? -dic jo mig confosa, perquè crec que ahir em vaig adormir quan ella estava estirada amb mi al llit.
-Ha marxat a treballar, m'ha dit que quan et despertessis et donés aquesta nota que t'ha escrit, i que qualsevol cosa la truquessis que no pateixis que tot anirà bé.
-A vale, gràcies.
-Jo avui haig d'anar a treballar, ja em parlat amb l'esolca, que com avui et tocava sortida no hi anirires...
-Vale, moltes gràcies papa. Llavors vindràs a dinar?
-Jo si, la teva mare no, però vindrà més tard... Però tu no dines aqui avui no?
-No, dino al mall amb les nenes.
-Perfecte, llavors ens veiem després.
-Fins després!
Llavors obro el sobre que m'ha donat el meu pare, i llegeixo la carta:
Hola carinyo, m'he hagut de despertar aviat per anar a treballar, però no volia marxar sense dir res, així que per això t'he escrit la carta. Hi ha persones que es mereixen una segona oportunitat, i n'hi ha que no, però per això has d'esbrinar si l'Alan és una de les persones que se la mereixen o no... Qualsevol cosa em dius...
Llavors la carta aquesta em fa pensar que te raó, hi ha segones oportunitats que valen la pena, només ho haig d'esbrinar si per a ell val la pena o no...
Vaig a l'armari, em busco un outift comode pero tambe mig elegant i sexy, ja que vull demostrar-li que no sóc la mateixa que abans, que he cambiat, i que ara no em deixaria per res del món fer el que em va fer.
Ops! Esta imagem não segue nossas diretrizes de conteúdo. Para continuar a publicação, tente removê-la ou carregar outra.
Maquillatge natural, i bambes blanques, obviously.
Després baixo a esmorzar, i mentres m'estic fent l'esmorzar truquen a casa, i al mirar per la porta són les nenes....
-GOOD MORNING SUNSHINE! -em diu la Mia.
-BON DIA! -diu la Peypey.
-Com estàs? -diu la Char.
-Molt bé la veritat, estic tranquila, ja que jo crec que tothom es mereix una segona oportunitat i vull veure si ell se la mereix o no...
-M'alegro, jo penso el mateix que tu, i per saber si es realitat, em de coneixer el perquè ell esta contactant tant amb tu... -em diu la Mia.
-I el Hunter ja li has dit? No, no? -diu la Peypey.
-No, no li he dit res, de fet ahir, qaun em va deixar a casa després del cole em vaig posar a plorar, i ell ja notava que em passava algo, però li vaig dir que no era res, que segurament era estrés...
-Joder tia i perquè no ens vas trucar? Haguessim vingut en un tres i no res... -em diu la Char.
-Ja, no se, suposo perquè vaig estar plorant amb ma mare, i després de plorar estava tant cansada que em vaig sobar al segons...
