COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
-Millor papa, millor. Una pregunta, a on és la mama? -dic jo mig confosa, perquè crec que ahir em vaig adormir quan ella estava estirada amb mi al llit.
-Ha marxat a treballar, m'ha dit que quan et despertessis et donés aquesta nota que t'ha escrit, i que qualsevol cosa la truquessis que no pateixis que tot anirà bé.
-A vale, gràcies.
-Jo avui haig d'anar a treballar, ja em parlat amb l'esolca, que com avui et tocava sortida no hi anirires...
-Vale, moltes gràcies papa. Llavors vindràs a dinar?
-Jo si, la teva mare no, però vindrà més tard... Però tu no dines aqui avui no?
-No, dino al mall amb les nenes.
-Perfecte, llavors ens veiem després.
-Fins després!
Llavors obro el sobre que m'ha donat el meu pare, i llegeixo la carta:
Hola carinyo, m'he hagut de despertar aviat per anar a treballar, però no volia marxar sense dir res, així que per això t'he escrit la carta. Hi ha persones que es mereixen una segona oportunitat, i n'hi ha que no, però per això has d'esbrinar si l'Alan és una de les persones que se la mereixen o no... Qualsevol cosa em dius...
Llavors la carta aquesta em fa pensar que te raó, hi ha segones oportunitats que valen la pena, només ho haig d'esbrinar si per a ell val la pena o no...
Vaig a l'armari, em busco un outift comode pero tambe mig elegant i sexy, ja que vull demostrar-li que no sóc la mateixa que abans, que he cambiat, i que ara no em deixaria per res del món fer el que em va fer.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Maquillatge natural, i bambes blanques, obviously.
Després baixo a esmorzar, i mentres m'estic fent l'esmorzar truquen a casa, i al mirar per la porta són les nenes....
-GOOD MORNING SUNSHINE! -em diu la Mia.
-BON DIA! -diu la Peypey.
-Com estàs? -diu la Char.
-Molt bé la veritat, estic tranquila, ja que jo crec que tothom es mereix una segona oportunitat i vull veure si ell se la mereix o no...
-M'alegro, jo penso el mateix que tu, i per saber si es realitat, em de coneixer el perquè ell esta contactant tant amb tu... -em diu la Mia.
-I el Hunter ja li has dit? No, no? -diu la Peypey.
-No, no li he dit res, de fet ahir, qaun em va deixar a casa després del cole em vaig posar a plorar, i ell ja notava que em passava algo, però li vaig dir que no era res, que segurament era estrés...
-Joder tia i perquè no ens vas trucar? Haguessim vingut en un tres i no res... -em diu la Char.
-Ja, no se, suposo perquè vaig estar plorant amb ma mare, i després de plorar estava tant cansada que em vaig sobar al segons...
