COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
Al despertar-me, trobo que estic al llit, amb el pijama posat, i amb en Hunter a l'altre costat, llavors recordo el que va passar ahir a la nit, el que va semblar un somni, però va ser la realitat. I com que encara em fa una mica de pal aixecar-me, agafo el movil, i veig que està ple de whatsapps. Primer entro al grup de les noies:
Les 4 houses
-Good Morning!!! Abans de que començeu amb les preguntes altre cop, ja me les he llegit i us les responc: Em va encantar la sorpresa, va ser com un somni fet realitat, moltissimes gràcies per ser-hi part. No sabeu el que us estimo. Ens veiem dilluns!
Aa Mama
-Hola carinyo, espero que tot hagi anat bé amb en Hunter, si heu fet laguna cosa, que sempre sigui amb cuidado. Estic molt contenta de com et tracta el Hunter, no el deixis perdre siusplau!.
-Mama, moltissimes gràcies, ha anat tot bé, ara de moment sóc l'unica desperta, ja que ell amb el que debia fer ahir esta encara dormint. Moltes gràcies per formar part de la millor nit que he viscut fins ara. T'estimo molt!
I de repent m'entre un missatge d'un numero que no tenia agregat:
-Hola Samantha, sóc l'Alan Michaels, ja se que no vols saber res de mi, però no puc evitar pensar en el que et vaig fer, i que m'agradaria poder parlar amb tu, per explicar-te perquè ho vaig fer i perque vegis que ja no sóc el mateix que era. Espero poder veure't per poder explicar el perquè, que no estic dient que t'ho hagi de justificar, ja que no serveix ninguna justificació, però nomes poder parlar, bé, ja em diràs. Adéu.
Quan acabo de llegir aquest missatge, el torno a llegir, i torno, ja que no em crec que aquesta persona es digni a escriure'm un missatge, decideixo no contestar, ja que no se que fer. Arxivo el xat, per no tornar-lo a veure, deixo el mòvil a la tauleta de nit, i intento tancar els ulls, abraçada al Hunter.
-ALAN PARA! PARA SIUSPLAU!!!!
-SAM?SAM? AMOR ESTÀS BÉ? SAM DESPERTA!!!!!
-Hunter, que ha passat? -dic jo confosa, m'he adormit al final llavors no?
-Estaves somiant amb el fastigós aquell, suposo que un mal son, però com és? Ja feia setmanes que no et passava...
-Amor t'haig de dir una cosa, però no vull que marxis emprenyat ni res, siusplau.
-Vale -em diu ell confós.
-Promete-m'ho.
-T'ho prometo. -em diu ell donant-me un peetó als llavis.
-Vale, aquest matí, m'he aixecat abans que tu, i com que no volia fer seroll per no despertar-te, he mirat el mòvil, i després de contestar tots els missatges, he vist un missatge d'un numero desconegut, i resulta que aquest numero desconegut és l'Alan, i m'ha enviat això. -li ensenyo el missatge, i puc veure, que cada vegada que va llegint el missatge es va emprenyant més.
-Com s'atreveix a enviar-te aquest missatge? No ho entenc, no li vaig deixar clar que no volia que s'acostes a tu?
-Amor, tranquil, a mi no m'importa.
-Es que no ho entenc Sam, no entenc com s'atreveix a enviar-te un missatge, que vol dir? Que s'està aprofitant de tu o que?
-No ho se, però no li donguis importancia, no malgastarem el nostre temps per aquest home, a més a més, quan tenim tot el cap de setmana la casa per nosaltres sols...
-Tens raó, però la proxima vegada que et torni a enviar un missatge d'aquests, malgastaré tot el meu temps en dir-li unes quantes coses...
-Mentres no em truquin de la presó per anar-te a buscar, pots fer el que vulguis... -li dic jo guinyant-li l'ullet.
-Vols esmorzar?
-Yes, please!! -em diu ell.
-Okay, baixo a començar a fer-lo, tu posa't pantalons i baixa jajajaja.
-Vale, ara baixo.
-Vale. -anava a baixar però m'agafa el braç i em gira...
-No t'oblides alguna cosa? -em diu posant-se el dit a la boca.
-Ai si srry. -llavors li dono un petó i baixo, i sento que li surt una rialla.
< Hunter's pov>
Mentres ella esta preparant l'esmorzar, jo m'aixeco del llit i em poso els pantalons, i la veritat es que no puc parar de pensar en el missatge que li ha enviat l'Alan aquell a la meva novia. Però com ha dit ella, no val la pena malgastar el nostre temps amb ell, aixi que em poso els pantalons, faig el llit, i baixo, i al baixar començo a sentir que canta una cançó junt amb l'altaveu... diu aixi:
"All it'd take is 24 hours Sign the check and the place is ours It's a little soon But I want to come home to you..."
I em fa pensar que sóc molt afortunat de tenir-la, aixi que sense que s'enteri la grabo i m'ho guardo al mòvil, i m'assec a les escales fins que em veu i para la música llavoes vaig cap a ella, i sense que s'enteri, deixo el mòvil en un racó, per fer-nos una foto tal i com som...
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Al cap de 10 minuts, miro el mòvil per veure, i la foto que hi ha m'encanta...
-DING! -li sona el mòvil a ella.
-Ets tu amor? O es ma mare? -em diu ella.
-No ho se, a veure mira-ho, ja faig jo els ous...
-Vale, però cuidado eh! -em diu ella.
Que si jajajaja amor no et preocupis que no cremaré res.
-Jajajajaja vale.
<Sam's pov>
Agafo el mòvil i llavors veig que es una notificació del insta i que és una foto que ha penjat el Hunter de nosaltres dos...
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
-L'has fet ara?
-SI, no t'agrada...
-Al contrari! M'encanta, jo estaria tota la meva vida amb tu. X sempre... -li dic jo.
-SEMPRE? -em diu ell.
-SEMPRE. Hi ha una frase de Harry Potter, que diu el Severus Snape, que és: "After all this time?.. ALWAYS" i em recorda molt a nosaltres.
-Si, ja se quina frase dius, que és quan estan parlant sobre la Lily amb el Dumbledore. Jo sempre que penso en nosaltres em ve aquesta frase al cap. Perque penso en lo molt que t'estimo, tant, que el meu cor s'ha de fer més gros, perquè si no explotarà...-em diu ell.
-Jo també t'estimo. -li dic mentres li dono un petó i l'abraço, llavors sento que em diu alguna cosa a l'orella.
