COMPLETA
(La segona part està en procés: No és infern sense tu).
La Samantha (Sam) és una noia simple, normal, com totes les noies de 18 anys de la seva edat. Ella és mig oberta, no arriba a ser tímida, però també té un caràcter, que és el que l'ha...
-Ric de que em sembles molt cute quan estàs així, que sembles el monstre de les galetes jejejejeje, però no va a males eh! Espero que no t'haig molestat, no era la meva intenció.-diu mirant cap a baix rascant-se el cap. -No Hunter, no et preocupis es que m'estresso molt fàcil. I a més la pizza em torna boja, no t'ho pots imaginar. El menjar italià em té perduda...
-Ja ho veig, però espero que altres coses et tronin boja, ejem em refereixo a que no només el menjar, vull dir, com esports, skate,etc...
-Ah! Si, abans amb.... es igual amb una persona feia skate, però ara ja no ho recordo...
-Jo et podria ensenyar si vols...- en veritat em va molt bé que m'ensenyi, perquè m'agradava molt...
- Per mi vale, però jo crec que ara hauriem de descansar.....
Al seguent dia....
Quan ens em despertat, ens em adonat, que tots dos estavem dormint apolladets junts, i ens em separat molt ràpid, i em passat un moment molt incomode fins que gràcies a déu, han trucat a lña finestra, era un guàrdia de seguretat que ens estava preguntat que feiem alllà, li em explicat tot, ens ha revisat el cotxe i tots els tiquets, per si haviem robat alguna cosa, i ens ha deixat marxar tranquilament. La veritat, es que quan he vist el guàrdia a la finestra m'he cagat una mica...
Llavors quan estavem de camí cap a casa meva, en Hunter ha rebut un missatge al mòvil i m'ha deixat de parlar, ha sigut de molt ràpid i molt raro, m'ha sapigut greu, ja que després de lo bé que vam estar ahir i avui, vaig poder mig-conèixer una faceta del Hunter que no sabia, i ara obviament s'ha anat tot a la merda...
Al arribar a casa, he pujat a la meva habitació i amb la ràbia que portava, he tirat un cuadre a la paret, i un cop de puny al coixí, després de mig calmar-me, m'he dutxa't i he dicidit escriure una mica a una llibreta o diari, com es digui...
Es pot saber perquè em va deixar de parlar, no ho entenc, ahir em començava a agradar com es portava amb mi quan estavem els dos al cotxe, vaig disfrutar-ho molt, em pensava que ja no tornaria a ser el capullo que es sempre, però ara veig que no ha canviat, em fa molta ràbia, sobretot perquè em va explicar coses personals sobre ell, com lo de la seva germana, i ara em tractar aixi???? Jo no sóc un tros de merda com es pensa ell...Demà penso anar al insti provocativa perquè em surt dels ovaris i el penso escridassar fins que em doni una resposta perque aixo no pot ser.
Després de decidir el que faria demà, he decidit entrar al grup de whatsapp que tenim tots 8 i sortir d'ell, i perquè les nenes no es preocupessin he enviat un audio al grup que tenim les quatre(No pregunteu res siusplau, estic super emprenyada i tinc molta ira a dintre, demà parlem, i no us sorprengueu de com arribo al cole, demà no us podré portar, anire una miqueta més justa srry.), i després he posat el movil a "Do not disturb", he anat a sopar i a dormir, perquè demà m'espera un dia llarguet...
L'endemà...
6:45 AM: SONA LA ALARMA
Oops! Ang larawang ito ay hindi sumusunod sa aming mga alituntunin sa nilalaman. Upang magpatuloy sa pag-publish, subukan itong alisin o mag-upload ng bago.
