Càstig Infernal

Introducció

Hola, em presento:

Sóc la Samantha Dawson, millor Sam, acabo de venir a San Francisco des de Austràlia, si pensareu, ui però aquesta noia no té accent Australià, vaig néixer a Nova York i vaig viure allà els meus primers cinc anys, i després vaig anar a Austràlia. He viatjat molt perquè el meu pare és Capità d'un vaixell i ara li han oferit treballar amb seu aqui a San Francisco.

No tinc amics aqui, tots els meus amics estan a Austràlia, i casi molts familiars també. Només espero que aqui no s'assebentin del meu passat, perquè seria horroros. Bueno  ale us ho explico, quan era més jove, als 15 anys, quan estava a la meva edat més rebel, vaig anar a una festa del insti sense permís dels meus pares. Allà hi havien dues de les meves millors amigues i molts nois, jo estava ballant amb amigues meves, i de cop m'agafen del braç i em porten cap a una habitació super fosca i em tiren a un llit, i un noi, al que quan recordo o dic el seu nom em costa respirar, és diu,....... Alan Michaels. Em va obligar a fer dues ratlles amb ell, i a més d'això em va intentar violar, però jo li vaig donar un cop de puny i em vaig escapar per la primera sortida que vaig veure, i de cop em crida un apodo (el que no he pogut dir des d'aquella nit ja que sino em poso a plorar) i tothom de la festa surt, les meves dues amigues ja havien marxat i jo estava completament sola amb tothom mirant-me i un noi escridassant-me. Bueno, em va voler pujar la faldilla, però a aquest punt la sang ja m'estava bullint i el primer que se'm va ocorrer va ser començar a donar-li cops de puny fins que estigues cao. Eu de saber una cosa, quan el meu caràcter s'apodera de mi i la sang em comença a bullir, no em puc controlar. Segueixo, pff sort que ho estic escrivint perquè no puc parlar d'això, llavors vaig sortir corrents i el vaig deixar allà tirat i vaig anar cap a la platja, a mi qualsevol cosa que sigui aigua, platja, o soroll de la pluja em calma, i em vaig quedar allà fins que em vaig poder calmar i vaig anar cap a casa i ho vaig explicar als meus pares.

Jo sento que he defraudat als meus pares, després d'aquella nit, durant els 3 anys m'han estat preguntant que a on anava, amb qui, i això és per culpa meva, si no m'hagués escapat no hagués passat.

Els meus pares diuen que em van perdonar fa temps, però jo encara sento que els he decepcionat, i que es mereixen una filla millor. Però aquests pensaments intento només escriure-ls perquè no puc parlar d'això amb els meus pares, no m'atreveixo. Bueno ara vaig a escoltar la cover de Juice de Harry styles que adoro, i dema intentaré escriure mes i presentar-me més.
P.D: No us penseu que només m'agrada el tipus de música que fa aquest home eh, esteu molt equivocats si ho penseu. Ara si bye.

Nou llibre, noves idees que em venen al cap, i un llibre més juvenil. Espero que us agradi, vull penjar un capítol o dos per dia, avui ve l'introduccio i dema tinc pensat fer el 1 i intentaré fer sencer el 2.