Perdona'm

Sense tu no puc

"Estimada Sofi,
L'altre dia et vaig veure, però en comptes de saludar-te vaig decidir canviar de carrer, no volia amargar-te el dia i vaig preferir que no em veiessis. Portaves el collaret que et vaig regalar fa tant de temps, un que em vas dir que volies i vaig decidir regalar-te'l jo. D'alguna manera sense saber-ho t'estimava com a més que una amiga, però no ho volia acceptar. Si portaves aquell collaret, en forma de cor i la meitat estava recobert de perletes, significava que anaves a celebrar alguna cosa especial. Això si encara te'n recordaves de la promesa que em vas fer: 《M'encanta, moltes gracies els meus pares no me'l volien regalar. Et prometo que me'l posaré tots els dies especials》.
No volia que quan em veiessis tornessis a casa i et posessis a plorar, jo no mereixo ni una llàgrima teva. Amb tot el que te fet més aviat mereixeria una bona ostia amb el palmell obert.
A les vacances d'estiu vaig intentar començar una relació amb una altre noia que es deia Lily però no va funcionar. Sempre que estàvem junts em preguntava com serien al teu costat, com seria tastar els teus petons i m'imaginava que eren dolços com la mel i suaus. Tot es basava en tu, i no deixava de pensar en el mal que t'havia fet i que no et mereixies.
Porto tots aquests sis mesos fustigant-me a mi mateix, dient-me que ja mai seré feliç que la meva felicitat se'n va anar amb tu. Tu erets, ets i seràs l'amor de la meva vida; i se que ets la única persona que em pot fer feliç a mi, una pobre anima en pena. Tu ets la única persona que em pots canviar, la única que em pot fer millor.

PD: Perdona'm, si us plau perdona'm. Ho necessito i si ho fas et deixaré en pau a no ser que m'estimis.

TIAGO"

Després d'haver escrit tot el que pensava em sento millor, necessitava desfogar-me. I qui millor que un tros de paper que no rebel·larà els meus secrets?