Perdona'm

Oblidada

"Estimada Sofi,
Ja se que no te'n recordes de mi, després d'aquell... d'aquell... STOP la teva memòria... PUFF. Potser no m'explico massa be, suposo que algun dia ja ho entendràs.
Segurament escriure't això no serveixi de res però haig d'intentar que aquell petit sac daurat tancat amb un fil de colors sobri dins les teves emocions, i dispersi aquest munt de llum que ha estat el meu mon al teu costat.

Et resumiré tot el que se:
Em dic Tiago, vas ser un gilipollas fa molt de temps amb tu; i quan jo intentava recuperar-te et vas venjar de mi (no puc negar que m'ho mereixia) i després vas caure en un son profund del que acabes de despertar.

Espero algun dia poder ser feliç al teu costat, deixar tot endarrere i viure el moment que se'ns presenta... algun dia quan recordis la nostra historia.

Vols que t'expliqui els millors moments al teu costat?

Un dia, quan encara érem uns marrecs, que no arribàvem a fer un pam de nas (com diu sempre la meva mare), vam anar al riu prop de casa de la teva avia...sí, allà a Alpens. Tot va començar com sempre, banyador, tovallola, sabates de riu, aigua, però més tard vam descobrir un tobogan de pedra mig amagat i tot va ser pujar i baixar. La corrent ens arrossegava tota l'estona de dalt de la cascada fins a la gran llacuna d'aigua turquesa. Era com un lloc màgic, el soroll del les nostres rialles, l'aigua de la cascada, els arbres xiuxiuejant amb el vent, les potes del gos de tant en tant creuant el riu, deixant anar un petit xapoteig. Un moment perfecte, un moment del passat.

I fa només dos anys, un altre dia molt tranquil a casa meva, que ens vam posar una pel·lícula. Me'n recordo fins i tot del nom: "Postdata: T'estimo". No se ni com em vas convèncer perquè mires aquesta pel·lícula, jajaja. Però era una pel·lícula preciosa, i quan en Gerry es mor haig d'acceptar que em va caure una gota dels meus ulls, però no vaig pensar en la meva tristesa només et vaig abraçar. En aquell moment no em vaig donar compte perquè t'abraçava, pensava que era perquè a tu també et començaven a caure un parell de llàgrimes dels ulls; però no, t'abraçava per por a perdre't com la Holly perd a en Gerry en aquella pel·lícula, per por a perdre la persona que en realitat estimava més que res en el món, però jo no ho sabia.

PD: Perdona'm per se gilipollas en un moment de la nostra relació. M'he donat compte que en aquesta vida només et vull a tu, treu-me tot el que faci falta, que mentre tu et quedis al meu costat, em donarà igual.

TIAGO"

Per la cara que fa quan acabo de parlar, tinc la lleugera superstició que no se'n recorda. He posat tot el meu cor en la carta, i aquell saquet encara no sobre. Hi ha alguna cosa en el meu cap que em diu que no serà fàcil. La Sofi només diu: El riu...