L'alliberament

15 3 0
                                    

"Estimada Sofia,
quatre anys han passat, i crec que es el moment de deixar-te endarrere. Una part del meu cor sempre serà teva, però me donat compte que m'haig de permetre ser feliç. No puc perdre tota la meva vida per un error d'adolescent idiota.
Ha arribat el moment de perdonar-me a mi mateix, per molt difícil que sigui. No puc esperar eternament a algú que se que mai tornarà. Sempre t'estimaré, però és massa tard. He conegut a una noia... segurament no arribaré a enamorar-me de la mateixa manera com amb tu... que hi farem, no ets fàcil d'oblidar. Però algun dia, potser, només potser... ho aconseguiré.
Estic cansat d'esperar-te, no puc més. Espero que siguis feliç allà, i que tinguis una bona vida, de veritat.

PD: Adéu Sofia... els nostres camins s'han separat, és hora d'acceptar-ho.

TIAGO"

No m'ho penso ni dues vegades, enganxo l'últim segell del meu calaix, me'n vaig cap a la bústia i la llenço a dins. Una sensació de tranquil·litat m'envaeix, sóc lliure... després de tants anys, per fi el sentiment de culpabilitat ha desaparegut... Em pessigo el braç només per saber si estic en un somni... és massa bonic per ser veritat, però no, no es un somni. Tot ha canviat, tots i cada un dels segons que transcorren a partir d'aquest moment són segons de felicitat, per fi, i després de tant de temps.

_______

Nota d'autora:

Ho sento, per trigar tant de temps😅 Dec ser la pitjor. Aquest es l'últim capítol, només falta el pròleg. Espero que us hagi agradat, i ja sabeu comenteu i doneu estrelletes que sempre em fa feliç😘


You've reached the end of published parts.

⏰ Last updated: Apr 22, 2018 ⏰

Add this story to your Library to get notified about new parts!

Perdona'mWhere stories live. Discover now