Perdona'm

Arrepentiment

"Estimat Tiago,

Fa només uns minuts que la meva germana m'ha llegit la teva carta, deia que era important i que no podia esperar a que em despertes d'aquest son profun on em trobo ara. Contradint el que molts pensen per molt que estigui així, puc escoltar tot el que passa a l'exterior i pensar en tot el que he fet. Em sento fatal, si pogues no voldria ni mirar-me a la cara. Vaig ser una idiota, només buscava venjar-me però al final em va acabar agradant estar amb tu. Em va agradar sentir el teu contacte, la teva veu. I em va agradar el teu petó, per això vaig seguir, sinó hagués parat, o no t'hagués deixat donar-me aquell magnífic petó que no em puc treure del cap. Quan em concentro fins i tot puc arribar a tornar a sentir els teus llavis contra els meus, el teu aroma i el meu ajuntant-se en un de sol.

Sento que ara que no et tinc el costat em falta el aire. No puc suportar la idea d'haver-te fet tant mal, d'haver-te fet el mal que tu em vas fer a mi. La venjança mai es la millor opció, no hauria ni de ser ni una opció.

Crec que no em mereixo la teva oportunitat, no estic preparada per perdonar-te ni per perdonar-me a mi mateixa. Sento que encara no ho he paït tot, encara no puc perdonar i per això no em mereixo ser perdonada. Suposo que tu no vols una novia infidel (encara no ser com deixar el meu novio, i tal com estic no es fàcil, però estar clar que no puc seguir amb ell si jo t'estimo a tu, no es just) no vols una novia que no et perdoni.

No es el moment d'estar junts, ara sóc jo la que no et mereixo. Tu has evolucionat, jo no, segueixo sent la mateixa nena petita a la que tu vas fer mal; i necessito madurar, deixar tot això endarrere. Bàsicament deixar-ho on esta, al passat.

Es l'hora de créixer. M'agradaria que tot fos fàcil i jo pugues estar amb tu tant fàcilment, m'agradaria sortir amb tu, però de moment no puc. No puc.

PD: Perdona'm, perdona'm al teu ritme, no cal que sigui ara mateix. Dóna't el teu temps, però que sàpigues que jo no estic preparada per perdonar-te, em segueix fent mal... i si, fa molt mal.

SOFI"

Tinc sentiments contradictoris, per una part estic feliç per haver descobert el que vull per haver descobert com estic en aquest moment i el que puc fer que desitgi el Tiago de mi; però estic trista, li he fet molt de mal i no m'ho podré perdonar mai. Però se que mai llegira aquesta carta, només existeix en la meva ment, mai ha sigut escrita i mai podre fer-ho. Els record s'esvaeixen, tal com ho fan els sentiments.