Resplandor

62 8 2
                                    

"Estimat Tiago,

Cada cop sento que me'n vaig una mica més d'aquest món, ara he començat a veure un resplandor blanca que entra pels meus ulls i això almenys m'il·lumina una mica més els dies. Per sort podré passar els meus últims dies veient una mica clar.

Jo que creia que ja podia anar-me'n deixant tots els assumptes tancats però resulta que el meu destí ha decidit que aguanti una mica més el dolor de no poder parlar-vos.

Aquesta carta es de les més curtes que t'escric, tant curta com la meva vida, i això es perquè ja no se que dir-te, sento que ja te dit tot el que necessitava treure'm de sobre relacionat amb els sentiments cap a tu. Ara que ho penso, tot menys una cosa "t'estimo" ; si, ho dic de veritat, m'ha costat acceptar-ho però t'estimo. Tinc ganes de cridar-ho als quatre vents llàstima que ara es impossible.

PD: Perdona'm, jo ja te donat tot el que necessitaves, no mereixo jo també la mateixa sort? Perdona'm si us plau, vull deixar el món sabent que tu has pronunciat aquesta paraula.

SOFI"

Hem sento feliç d'haver esbrinat que l'estimava, ara si que me'n puc anar tranquil·la. Començo a tancar els ulls del meu subconscient sabent que es el final, però a l'últim instant sobre una altre porta.

Perdona'mWhere stories live. Discover now