Perdona'm

Només una oportunitat

"Estimada Sofi,

M'has deixat destrossat. Crec que ni la pitjor persona del món es mereix aquest dolor.

Sempre que penso en el que em vas fer, em dic a mi mateix que soc idiota per creure en tu i que mereixes estar fora de la meva vida, però a la mínima que m'imagino una vida sense tu al costat m'agafen atacs de pànic. No puc viure sense tu. Per molt mal que em facis et necessitaré al costat, el problema es que hauré d'aprendre a viure sense tu; no puc deixar que ningú em faci mal.

Pronunciaré la paraula que només m'ha portat problemes una vegada mes, T'ESTIMO. I si, això es veritat; però les coses canvien i en un futur espero que ja no t'estimi, sinó que t'hagi estimat, en passat.

Tinc clar que no vull a ningú tant destructiu com jo al meu costat, necessito la sorra que calmi la meva marea, no necessito que algú afegeixi mes força a aquesta marea que sóc jo.

Per això potser serà millor que no estiguem junts, pensar-ho em fa sentir molt malament... però vull un futur millor que el present que estic tenint ara i que el passat que he tingut.

Crec que escriure això, per molt que potser no t'enviï la carta, m'està fent molt més mal a mi que a tu. Sento com si algú m'anés clavant petites punyalades a l'esquena; que allò que jo creia impossible esta passant. Jo creia en coses improbables, jo creia en que el nostre destí seria acabar junts. Però el futur tenia altres idees per a nosaltres. I qui som nostres per contradir el futur?

La resposta es, no som ningú. Jo crec que el problema es que jo no et mereixo a tu, i tu en aquest moment no em mereixes a mi. Que els dos em sigut incapaços de perdonar-nos l'un a l'altre, incapaços de donar-nos una oportunitat. Segurament abans de que tu em puguis perdonar jo hauré de perdonar-me a mi mateix pel que et vaig fer. Potser ho hauríem de fer això de donar-nos una oportunitat intentar perdonar-nos, salvar-nos mútuament del nostre propi infern. Que et sembla aquesta idea?

PD: Perdona'm. Necessito el teu perdó per curar el meu cor, per arreglar aquestes petites i profundes ferides que s'han format. I per molt que ens haguem fet molt de mal, m'agradaria donar-nos una altre oportunitat. Començar de zero, tu i jo.

TIAGO"

Ja he acabat de escriure la carta, però avui no sento el alleujament que sento sempre al acabar de escriure, perquè se que no llegirà la carta. Però això pot canviar, agafo un sobre i fico la carta a dins, dema la posaré a la bústia... esperem que la carta arribi al seu destí.