Perdona'm

El meu cor es teu

"Estimada Sofi,
Cada cop que et veig em sento menys lluny de la teva vida. L'altre dia mentres t'observava com cada matí, vaig veure com un noi tontejava amb tu i em van entra ganes de trencar-li la cara i dir-li que erets la meva novia, que el teu cor era meu i que el meu era teu, però no era veritat tu no ets la meva novia; i dubto que el teu cor sigui mai meu.
Porto ja com una setmana somiant compulsivament amb aquell tio, sí el que tontejava amb tu; us imagino als dos agafats de les mans, menjant-vos junts un gelats, caminant pel parc, compartint un dolç petó i m'entren arcades, si ho sento em fa fàstic. No et puc imaginar amb ningú més que amb mi.
Se que si no faig res, algun dia acabaràs sortint amb un altre noi, a no ser que ja ho estiguis fent. Però com vols que torni a parlar amb tu, si totes les paraules que et vaig dir l'últim cop que et vaig parlar reboten constantment en el meu cap? Recordo lo mala persona que vaig ser. Vaig ser un insensible, vaig començar a veure com et queia una llàgrima pels ulls i jo ni m'immutava, semblava un monstre.
Et recordo com vas passar d'estar super feliç perquè t'havies desfogat a estar trista. Com les comissures dels teus preciosos i sensibles llavis anaven baixant a poc a poc, com anava regalimant la llàgrima per les teves galtes, com la teva mirada mostrava decepció. No em treure mai la teva mirada del meu cor, fins i tot si em perdonessis la teva mirada m'aniria fent punxades cada dia al meu cor. Perquè es el que em mereixo, i per molt que em perdonis ho seguiré mereixent.
Vaig ser un covard, incapaç de dir-te que sentia el mateix, per que no volia trencar la nostra amistat.
COVARD! UN COVARD DE MERDA! això es el que vaig ser. I tu no et mereixes un covard, com a mínim no et mereixes el covard que era jo en el passat.
PD: Perdona'm, et prometo que he canviat. Ja se que prometre es molt fàcil però si em dones una oportunitat et demostraré que ja no sóc un covard i que cada cop estic intentant a arribar a ser el noi que et mereixes.
TIAGO"

Aixeco el cap i em dono compte que la meva mare m'estava mirant des de la porta mentres escrivia, era la hora de sopar. Gracies a deu que no ha llegit res.