Perdona'm

Profundament...

"Estimada Sofi,
Recordo just el moment en que et vaig veure esperant-me en aquell cafè, esperant-me a mi. Em vaig sentir la persona més feliç del món. I que em diguessis que tenies novio no va espatllar res, ja ho intentaria en un futur això de ser novios, no feia falta que fos ara.
Vam estar moltes hores parlant, no se quantes, però se'ns va fer fosc, així que vam decidir quedar-nos a sopar allà ja que dema era festa.
El sopar era molt bo, vam menjar una pasta al pesto boníssima i a més a més van posar una petita espelma al mig de la taula. Tot era perfecte, tu i jo parlant com si fossin els vells temps, com si no hagués passat res. Aleshores jo vaig començar a apropar els meus llavis als teus i quan vaig veure que tu ho feies també cap als més vaig sentir alleujament, però quan estàvem a dos centímetres tu et vas aturar i em vas dir: ho sento, no puc tinc novio i no vull fer-li això. Almenys vaig reaccionar bé en aquell moment i vaig decidir dir-te que no passava res que seriem només amics. Però et dic jo que això era mentida, si que passa una cosa, que jo t'estimo i per com vas reaccionar sembla que tu també m'estimes. Suposo que el que et tira enrere es el passat, i sobre tot el teu novio; si una cosa bona podem treure del teu novio es que he vist que ets una persona fidel Sofi.
Després d'aquest "casi petó" vam seguir sopant i vam quedar en ser amics, però tot el sopar restant va ser en silenci.
Et diré en aquesta carta que es impossible que jo sigui només amic teu, et necessito, necessito la teva escalfor al meu costat, els teus llavis sobre els meus. Fer aquelles tonteries que fan els novios de veure pel•lícules d'amor els dos abraçats, de donar-nos petons tota l'estona només perquè necessitem els llavis de l'altre... ja se sap que somiar es gratis, i jo somiaré amb tu totes les nits, només tinc que aprendre a controlar els meus impulsos quan quedi amb tu.

PD: Perdona'm. Potser ara ja pots ser la meva amiga, però se que queda una mica de rancor i això em mata per dins. Necessito que em perdonis i si pot ser també necessito els teus llavis.

TIAGO"

Deixo aquesta carta en un lloc diferent que les altres, sota el piló de llibres, expressa masses sentiments, sentiments que crec que mai podré xiuxiuejar-te a la orella mentre dorms, ojalà això fos possible.