Perdona'm

Veure't

"Estimada Sofi,
Fa uns dies que he canviat la ruta cap a l'escola només per veure't tots els dies. Em direu acosador però necessito veure-la tots els dies, em fa feliç saber que està bé. M'agrada examinar-te. Veure el teu pas lent però decidit, mira quina roba portes. Per cert avui portaves un vestit preciós de color vermell clar i unes sandàlies blanques, portaves el cabell recollit en un preciós monyo; encara me'n recordo de lo bé que et queda.
Porto uns dies que em sento perdut sense tenir-te el meu costat; necessito impregnar-me de la teva olor necessito que em donis un dels teus suaus petons que em donin força per viure. Necessito que em donis petons per tota la cara, i no m'importarà si em queda una mica de pintallavis, així tothom sabrà que ets la meva novia i que ets la persona que jo estimo i sempre estimaré.
Només pensant en tu el meu dia s'alegra; i en els meus pitjors dies només el fet de pensar en els teus meravellosos ulls marrons fa que el meu cabreig desaparegui i somrigui com un idiota com si tingués uns petits fullets aixecant-me la comissura dels llavis.
Estic decidit a apropar-me a tu el pròxim dia que et vegi, o com a mínim quedar-me en el mateix carrer per veure la teva reacció però tinc por a que et posis a plorar, perquè si ho fas m'obligaré a abraçar-te però tu m'apartaràs del teu cos, no voldràs ni que et toqui, voldràs distancia personal. I se que em mereixeré ser apartat perquè el teu contacte serà massa valuós... i no me'l mereixo, no me'l mereixo, no me'l mereixeré mai.

PD: Perdona'm, vull recompensar-te per tot el que vaig fer, però el que et vaig fer ja es irreversible. Et necessito el meu costat necessito moments de pel·lícula amb tu, llàstima que la vida real no es una pel·lícula i tinc moltes més probabilitats de que m'odiïs de que m'estimis.

TIAGO"

Doblego la carta i veig que em regalimen llàgrimes dels ulls, si un noi plorant, algun problema?
I no puc parar de plorar imaginant-me que la Sofi m'odií.