Perdona'm

Pesimista

"Estimada Sofi,

No em puc creure que t'hagi donat la culpa per una cosa que no pots arreglar. M'han avisat de que estàs... estàs en coma.

Per molt que et sembli difícil de creure, em van avisar ja fa dos dies, però al agafar el bolígraf no podia escriure. Començava a imaginar-me el que tu i la teva família estaríeu patint; i tot per culpa meva. Va ser culpa meva que després de que quedéssim t'atropellessin. Per això al agafar el bolígraf començava a plorar pels descosits.

I si mai més torno a veure't, a acariciar-te, a parlar-te. Quin futur em depararia la meva vida sense tu. Sincerament crec que no tindria cap mena de futur.

No saps com desitjo que surtis d'aquest coma... vull poder dir-te que no et faré mal mai més, que no et tornaré a deixar escapar... però qui sap que ens depararà la vida. Qui sap si el nostre destí s'acaba aquí. Si els nostres camins ara mateix estan obligats a separar-se i no es retrobaran mai més. Potser es massa tard, ens em fet massa mal i hi han moltes probabilitats de que això ara sigui irreversible.

Sí s'ha d'acabar aquí almenys m'agradaria que sortissis d'aquest coma que et te atrapada. Poder-te dir adéu cara a cara, dir-te que t'estimava, t'estimo i sempre t'estimaré. Amor de la meva vida... l'únic que desitjo es poder dir-te adéu. I no seguir amb la meva amargada i trista vida estant tu amb mig peu a l'altre mon.

PD: Perdona'm, encara desitjo que em diguis t'he perdonat, ho he superat. No vull semblar egoista però també vull que et recuperis per continuar la meva vida amb el teu perdo. No vull haver deixat la meva primera parella en un coma etern, no m'ho perdonaria mai.

TIAGO"

En guardar la carta no plorava, em sentia molt pitjor que si ho estigués fent. Sabeu aquells dies en que penses que el teu món es una merda, pues em sentia així.