Perdona'm

Prequedada

"Estimada Sofi,
Ahir vaig tenir collons d'apropar-me a tu. Suposo que la ràbia que em tenies ja l'havies superat, perquè no em vas tractar malament. Et vaig dedicar un somriure i vaig dir-te hola, tu com a persona educada que ets em vas correspondre. No se de que vam parlar durant la conversa, les paraules sortien de mi com aigua d'una cascada. No necessitava pensar, al teu costat les paraules em sortien soles, em sentia jo mateix. Era com si m'haguessin lliurat d'una gàbia, com si tots aquests mesos hagués estat fals amb tothom, i tu Sofi mas tret aquesta falsedat, aquesta gàbia.
Mentre parlava sentia les papallones del meu estomac fent una festa. Cada cop que tu em dedicaves un somriure no podia evitar somriure encara més jo. Al final de la conversa vaig decidir donar un pas endavant i convidar-te a prendre un vermut, però em vas dir:
"Avui no puc, tinc dansa. Però demà seria perfecte"

Ara jo estic aquí assegut al llit quan només queden dues hores per anar a prendre aquest vermut amb tu.
He decidit posar-me una cosa elegant però també una mica sexy, i al final he escollit una camisa blanca i uns texans blaus. Mai m'havia costat tant triar la roba, mare meva, ja se que es una simple camisa blanca, però... espero que t'agradi Sofia, et mereixes això i més.
Tinc ganes de que avui tot surti bé i que tornem a ser els amics d'abans, bueno la veritat es que preferiria que fóssim alguna cosa més que amics, bueno serà millor que no em precipiti o sortiràs corrents.
PD: Perdona'm, se que el que vaig fer es imperdonable però intenta-ho. Sóc un bon noi, només et demano que comencem de nou, sense que jo hagi sigut un imbecil integral, només un noi i una noia que s'agraden o si tu no vols arribar a aquest extrem, un noi i una noia que són amics.

TIAGO"

Doblego el full per la meitat i surto per la porta. Per si m'atrevia a deixar-te-les llegir agafo les cartes i les poso a la bossa, mai se sap el que pot passar.