La repetició

72 7 0
                                        

"Estimada Sofi,
Potser no ho vas sentir, però ahir hi va haver-hi un canvi en el teu estat. Vas parlar, només vas dir una paraula, però va sonar per tota la sala: ves-te'n.
Espero que no me la dediquessis a mi, almenys no sense cap raó.
Em costa molt dir-te això però ho haig de dir. Cada dia que passa sense que et despertes, vaig perdent granets de la gran muntanya d'esperança que havia creat. Un dia més, un granet menys, aquest es el problema. Vull estar al teu costat, em fa feliç; en canvi, m'agradaria allunyar-me de tu per el dolor que em provoca veure't així. Es per això que cada cop vinc menys, però t'asseguro que mai deixaré de venir, estic segur que si ho faig la meva consciència m'ho impedirà. Mai seria capaç de deixar-te així sola, sobretot quan la culpa de tot es meva.
Per si vols saber alguna de les coses que succeeixen al teu voltant, la teva germana ahir es ve fer les fotografies de final de grau, esta molt contenta d'acabar ja la carrera i a les fotos surt preciosa, casi tant com tu. La teva mare segueix preocupada però poc a poc es va refent, sempre sense oblidar-te això esta clar. I jo... que vols que et digui?... estic com sempre... amb la soledat a flor de pell. Però ja es natural en mi, sembla que allà on vaig creo el caos, potser no hagués hagut d'apropar a tu un altre cop, segurament això no hauria passat. No m'haig de penedir del que faig, però ho recordaré tota la vida.
Si us plau desperta, necessito una alegria.

PD: perdona'm, agrairia que ho fessis, no només per això, sinó per tot. Les bones persones sempre acaben malament, i tu ets l'exemple.

TIAGO"

Deixo anar un sospir i de cop i volta algú crida ves-te'n, però no hi ha ningú més a la sala. Se que ha sigut ella.

Perdona'mTempat cerita menjadi hidup. Temukan sekarang