Boig?

48 6 1
                                    

"Estimada Sofi,
En el moment en que finalment vaig poder llegir les teves paraules va ser un dels moments més feliços de la meva vida. Sentir que ja estaves aquí, que podía sentir la teva veu, tocar-te, sentir que tot ja havia passat va ser la millor sensació que he experimentat. Sé que la meitat de les coses que pronuncien els meus llavis no les entens, però tinc l’esperança que algun dia recordis tot el que va passar entre nosaltres; serà difícil però ho aconseguiràs, t'ho prometo.
El que més em preocupa es que pensis que estic boig, ja que les meves paraules no són les que et dedicaria un desconegut, són més properes. Et coneixo de casi tota la vida, però clar, per tu sóc només aquell marrec idiota que et va deixar sola sense avisar fa molts anys, i que ara es presenta aquí com si res hagués passat.
Ara començo veure el que de veritat signifiques per mi, i tot el que perdriar si no arribessis a recordar-me... tot el que m'has donat: aquelles rialles que ens dedicavem quan els nostres ulls es trobaven a classe, amb més amor del que tocava, ja que erem millors amics res més; la manera en que jo et xinxava només per veure com t'enrojolaves; i aquell únic petó, per molt que fos de venjança que mai oblidaré... Tants moments perduts en el teu cap.

Deixem la melancolia de banda, he escoltat que en dos dies et donaran l'alta i podràs tornar a casa. M'alegro molt per tu, potser no et podré veure tant però els metges diuen que vas millorant i que el tema de la memòria ells no el poden controlar que tot depen de tu, i que tot anirà al teu ritme. Ara, el que et toca es descansar.

PD: Perdona'm per tot, prometo esta aquí, al teu costat sempre, SEMPRE, per tu, i per mi.

TIAGO"

Segueix sent doloros que no ho recordi tot, però l'alegria de poder veure-la desperta, amb tota aquella vitalitat que sempre l'havia caracteritzat, fa que el dolor quedi a un costat... al menys per uns instants.

_________________
Nota d'autora:
Espero que us hagi agradat el nou capítol, i sento  tardar tant en pujar capítols. Però prometo que acabaré el llibre.
Que us ha semblat? Deixeu algun comentari que és el que em dona les ganes de seguir escribint.

Perdona'mWhere stories live. Discover now