Per si de cas

51 5 2
                                    


"Estimat... Tiago?,

Crec que ja m'enrecordo de tu, ...aquell dia al riu... màgic... i després ja no et vaig tornar a veure mai més. Recordo que em vaig sentir molt sola, anava cada dia a picar la porta de la teva casa de vacances, normalment no responia ningú, i si ho feia sempre em deien que no estaves a casa, crec que van ser els únics dies que em vaig sentir veritablement sola de petita. En realitat podries haver avisat.

Deixant de banda aquest tema, no entenc de que parlaves ahir mentre llegies la carta... que m'es... ti... mes? Però si només ens coneixem de quan teníem 6 anys, no? Bueno la veritat es que tampoc ho tinc tant clar... després del dia al riu, ja no recordo casi res més... bueno... quan m'esforço una mica recordo un dia, amb set anys escoltant la pluja amb la meva família... tots en silenci, però només si m'esforço. Em sento... buida.

Ara que hi caic, no se perquè t'explico tot això, però tenia una sensació reconfortant quan estaves al meu costat, sensació de confiança. I aquesta sensació de confiança a superat a la petita ràbia continguda d'aquella desaparició, mira, que hi farem, coses que passen.

Després de sentir-me reconfortada vaig sentir un desteix de culpabilitat, no se si serà certa però per si de cas li faré cas. Potser al final resultarà que part de la culpa també era meva.

PD: perdona'm, encara no se perquè ho has de fer, ni que vaig fer per tenir que demanar-te perdó, però perdona'm igualment, si us plau.

SOFI"

Deixo la carta a la tauleta, i deixo que la meva ment s'ompli amb totes les preocupacions, es hora de reflexionar.

Perdona'mWhere stories live. Discover now