Ell i ella

Capítol 3 Descobriments

La veritat és que aquell nen em va fer venir curiositat. Però no podia demanar-li a ma germana res sobre ell, perquè n'hagués fet un gra massa i li hagués acabat explicant a tothom. Ella és així.

— Clara, baixa a sopar! — Em va despertar dels meus pensaments ma mare.

— Val, ara baixo. — Vaig pensar que ja intentaria descobrir més sobre ell.

Eh, però no us penseu que m'agrada ni res. És només que ara m'ha entrat curiositat, perquè cada cop que hi penso, no ho entenc perquè jo sé la majoria de les coses sobre tota aquesta colla, perquè ma germana és amiga de tots aquests... És igual deixem-ho que vaig a sopar que tinc molta gana!

— Què hi ha per sopar mama? — Vaig preguntar, resant perquè no hi hagués bròquil.

— No, no hi ha bròquil Clara, tranquil·la. Hi ha escudella i llibrets. — Va respondre ma mare gairebé com si em llegís el pensament!

Vaig passar la meitat del sopar pensant amb qui podia ser, ja que no sabia ni el seu nom, l'únic que sabia és que tenia 16 anys, ja que era de l'edat de ma germana. Però la veu de ma mare em va interrompre els pensaments.

— Què feu tan callades, en què penseu? O qui? — Va insinuar la mama.

— Què dius mama, com si la nena aquesta anés a tenir cap relació, ja li agradaria! — Va dir ma germana referint-se a mi, mentres reia.

— Home almenys no em lio amb cada tio que passa pel carrer! — Vaig tornar-li.

— Va pareu ja les dues! I doncs, no hi ha ningú que... bueno ja sabeu! — Va dir ma mare intentant que confesséssim algo.

— Com vols mama, si tots els de la meva colla són molt lletjos! Primer, el Joan, que sembla un cavall, després l'Arnau, que té la cara deformada, alguns que no fa falta dir res, perquè és obvi — Merda, com estigui entre aquests que no diu el nom... — també hi ha el Marc, que aquest encara és guapo, però és molt pesat i l'única relació de debò que ha tingut l'han deixat per posar els cuernos... Crec que ja està... A no, i el Matt, el millor amic del Marc, que també és guapo, però no és plan!

És aquest, és aquest!! És el... Com es deia, a sí, el Matt, bueno un pas més. Ara ja sé el seu nom.

— Bueno vaig cap al llit que tinc son. — Vaig mentir per poder continuar pensant.

— D'acord, bona nit — Em va respondre ma mare.