La Clara coneix un noi que sabia que existia des de tota la vida. Però mai s'havia plantejat conèixer-lo a fons ni fer-se amiga, menys que li acabés agradant. Tot és possible, no?
Però que feia aquí? Què els hi havia dit als altres perquè sortís i no sospitessin? No ho entenia...
— Què penses tant?
— Res res. — Li vaig dir encara sense entendre res.
— Només he vingut per preguntar-te si volies fer aquell treball dels dos cursos junts. — Em va explicar per treure'm de dubtes. Jo no vaig saber que dir, devia passar mig minut — Bueno penses respondre enana? — Em va preguntar divertit en veure la meva cara, allò em va fer reaccionar.
— Com que enana? Que tampoc em falta tant per atrapar-te! — Vaig dir entre enfadada i divertida mentre em posava de puntetes, perquè ho veigues.
— Bueno, si tu ho dius...
— Eii, — Vaig picar-li fluix el braç — que és veritat!
— Bueno val, però em respondràs la pregunta o no?
— Depèn...
— Depèn de què enana?
— De si em deixes de dir enana! — Vaig dir-li, allò va semblar que el divertia encara més.
— Vale, no t'ho diré més. — Em va assegurar.
— M'ho promets?
— Això no ho puc fer!
— Bueno valee, doncs és igual, però no tinc el teu número — Vaig recordar-li.
— Doncs dona'm el teu mòbil i te'l dono enana, — En veure la meva cara va rectificar de seguida. — Perdó perdó, Clara, si t'agrada més — Em va dir amb cara de fastig, remarcant Clara com si fos un insult — Però a mi la veritat no m'agrada... — I es va apropar a la meva orella per parlar - Enana — M'anava a girar per empentar-lo, però estava tan a prop meu que en fer-ho els nostres llavis es van xocar a l'instant el cor em va començar a anar a mil, però el vaig apartar amb una empenta abans que passes res més.
— Ei, que fas? Que et penses que m'agrades? — Vaig refregar-li perquè s'enfadés, però el somriure triomfant que li havia aparegut a la cara després de separar-se de mi encara se li va fer més gran.
— No t'enganyis home, que tots dos sabem que t'agrado.
— Però que dius cregut. — Vaig dir-li mentres li deia adeu amb la mà i em disposava a marxar cap a casa meva.
Quan estava uns quants metres lluny d'ell, es va posar a córrer en la meva direcció. Quan va ser al meu costat em va dir:
— Espera que t'acompanyo, de nit és molt perillós anar sola pel carrer!
— Però si ja em sé protegir sola, l'única cosa és que fa fred. A més estem a Casserres, que vols que em passi. — Vaig deixar-li anar divertida.
— Et podrien passar moltes coses, i he sentit que algú tenia fred i necessita la meva ajuda. — Va dir-me mentre somreia encara més — Que vols la meva dessuadora?
— Ets un cregut, però no et diré pas que no, perquè fa molt fred.
— Ho veus com t'agrado! — Va dir mentre es treia la dessuadora.
— Ets un cregut! — Li vaig dir i alhora em donava la dessuadora.
— A què no te la deixo. — Em va amenaçar.
— Perdó, moltes gràcies ets el meu heroi! — Vaig dir irònicament metres a ell se li eixamplava el somriure.
— Veus no era tan difícil. — Em va dir mentres em donava la dessuadora fent una reverència.
— Que tonto ets. — Li vaig dir mentres em posava la seva dessuadora.
Vam estar parlant durant la resta del camí i quan vam arribar a casa meva li vaig tornar la dessuadora. Cap dels dos no sabia com acomiadar-se així que al final vam dir-nos adeu i cada un va marxar a casa seva.
--
L'endemà havia de tornar a anar a l'insti, així que em vaig vestir amb això:
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Vaig esmorzar, em vaig preparar a motxilla i vaig sortir de casa. Aquell dia començàvem el projecte dels dos cursos.
En arribar a l'insti vaig veure la Xènia que m'esperava superfeliç i alhora nerviosa.
— Clear!! — Em va dir mentres m'abraçava, ella sempre em deia així, ja s'havia convertit en el meu sobrenom. Però no us confongueu, només m'ho pot dir ella. — Estic molt nerviosa, que avui comencem el projecte! Ai, ja no hi pensava i tu amb qui vas?
— Vaig amb el Matt. — Vaig dir-li amb la veu més neutral que vaig trobar.
— Ah sí? I com és això, quan t'ho va demanar? Clear hi ha alguna cosa que no m'has explicat? — Va començar a fer un Xènia, però aquest cop vaig poder parar-la — T'agra...
— XÈNIA! - Vaig cridar, crec que una mica massa fort, perquè la gent que teníem al voltant ens va mirar com si estiguéssim tarades. — Espera, a veure t'ho explico, quan tu vas marxar jo començava a anar cap a casa...
— Bueno Xènia, ja t'ho explicaré a l'hora del pati! — Vaig dir-li ràpid abans que la multitud se'ns emportés cap a dintre l'institut.
A primera hora ja tocava fer el projecte, aquella, com que seria l'última abans de Setmana Santa, era especial. Ens passaríem totes les hores fent el projecte, aquell petit detall no us l'havia comentat... Bueno vam entrar a la classe i vam seure. Tot seguit va entrar el professor i ens va començar a explicar el què fariem durant la setmana. Ens va explicar que ens passaríem totes les hores fent el projecte, que el projecte tractava de fer diferents obres, serien diferents, ja que cada una la farien amb un mètode diferent (No sé si s'entén, un fariem algo amb ceràmica, un altre un quadre, llavors una mini obra de teatre, etc...). Es faria tot en parelles, una persona de cada curs, també va dir que si no havíem fet les parelles que ara aniríem amb una aula conjunta amb els de l'altre curs i ja emparellarien les persones que estiguessin soles. No ens va explicar gaire cosa més, ja que haviem d'anar a una aula amb l'altre curs.
Quan vam arribar ens van fer ajuntar amb les nostres parelles, si n'haviem fet és clar. Els que no, s'havien posat a l'altre cantó perquè les fessin els professors. Em vaig posar amb el Matt, que em va dir:
— Ei, hola enana! — Ja començàvem, no li havia dit res i ja estava amb allò de enana, de veritat que pesat eh.
— Hola. — Li vaig dir fulminant-lo amb la mirada.
— Em sap greu, és que no hi penso.
— Ni tampoc hi vols pensar gaire! — Vaig recriminar-li.
— Això també és veritat! — El vaig picar fluix al braç i llavors vaig dirigir la mirada cap a la Xènia que estava parlant amb el Ben. La veritat és que feien molt bona parella, estaven molt juntets i reien d'algo. Quan el Matt va veure que els mirava es va dir a cau d'orella. — Fan molt bona parella! A la Xènia li agrada, oi?
