Ell i ella

Capítol 14 M'agrada...

- Doncs simplement, què hi ha entre tu el Ben? - Vaig preguntar-li encuriosida.

- Ja saps que a mi m'agrada i crec que jo a ell també, però de moment no som res, només amics. - Em va explicar mentre se li tornava a dibuixar aquell somriure tonto a la cara.

- Ah sí? Doncs perquè no et demana sortir?

- La veritat és que no ho sé... - Va dir trista i va arronsar les espatlles.

- Doncs d'aquí poc ho sabràs, perquè tinc un espia, i sembla que s'estan fent molt amics amb el Ben. Corre, fem un esprint i els atrapem, per veure de què estan parlant, igual que ens han fet ells.

- D'acord - I a l'instant ens vam posar a córrer com unes boges. Quan vam ser a prop seu ens vam posar a escoltar.

- Creus que li agrado? - Va preguntar el Ben al Matt, estaven tenint la mateixa conversació que nosaltres feia un moment.

- Clar, no ho veus. - Va respondre-li el Matt. - Si vols li pregunto a la Clara? Només per estar-ne segurs. - Li va proposar.

- Sí, moltes gràcies. Però creus que t'ho dirà? - Va preguntar dubtós.

- Clar, soc el seu millor amic i li agrado. Tu què creus? - Va respondre alçant el cap.

- Que cregut que és de veritat - Vaig dir-li fluixet a la Xènia.

- Ei, que feu escoltant - Merda ens havien pillat - Què heu sentit? - Va preguntar el Matt.

- Res només com t'il·lusionaves pensant que m'agrades. - Vaig deixar-li anar.

- Ostia tio, com t'ha vacilat - Va dir-li el Ben rient i em va xocar la mà.

- Ei, que tampoc és per tant! - Va defensar-se el Matt, però això va fer que encara rigués més.

- Vine un moment Matt, que vull parlar amb tu. - Vaig dir-li picant l'ullet a la Xènia.

- Vale - Va dir el Matt somrient.

- Escolta una cosa, al Ben li agrada la Xènia? - Vaig preguntar-li sense poder esperar més, encara que ja sabia la resposta.

- I per què ho vols saber? - Em va preguntar el Matt, encara que ja sàpigues.

- No t'ho puc dir, però igualment ja saps perquè. - Vaig respondre. - Ara em respondràs tu la pregunta?

- D'acord, sí que li agrada. Ara tu m'has de dir si a la Xènia li agrada el Ben.

- Sí que li agrada, ja ho saps.

- Tens raó, però tu també sabies que al Ben li agradava la Xènia, i també saps que jo t'agrado - Aquelles últimes paraules em van fer enfadar.

- De veritat? Continues amb això, no m'agrades tu - Vaig deixar-li anar.

- Ah no? I qui era aquella persona que li anaves a dir a la Xènia que t'agradava? - Em va preguntar intrigat.

- Vols que t'ho digui? - Vaig preguntar-li, mentre pensava que li podia fer una broma.

- Clar

- Entesos, si n'estàs segur... m'agrada... el Biel. - Vaig dir-li, per veure simplement com reaccionava, però no us penseu que m'agradava eh. Al veure la cara que feia me'n vaig penedir d'haver dit aquell nom. En podria haver dit qualsevol altre i no li hauria passat res, però jo li havia dit sabent que si deia aquell nom li faria mal i molt. Just li anava a dir que no, que era broma, però se'n va anar, va agafar al Ben del braç, que s'havia quedat parlant amb la Xènia i van marxar cap endavant.

- Clara, que li has fet al Matt? - Em va preguntar seriosa la meva millor amiga. Jo li anava a dir que no li havia fet res, però era mentida.

- Li volia fer una broma i estàvem parlant de tu i el Ben, i bueno sí que li agrades al Ben. Llavors m'ha preguntat que qui t'anava a dir quan t'he dit que sí que m'agradava algú una mica i la veritat és que és ell, - I vaig abaixar una mica el cap. - però li volia fer una broma i doncs li he dit que m'agradava el... - No vaig poder continuar, perquè sinó em posaria a plorar.

- El Biel, oi? - Em va preguntar la Xènia mentre jo li deia que sí amb el cap.

- I jo m'he sentit molt malament, perquè en aquell moment no he pensat que li pogués fer tant mal, soc idiota - Vaig dir-me a mi mateixa.

- No ets idiota Clara, el problema és que tu ho sabies que li faries mal, perquè no t'hi has parat a pensar. - Em va dir. Llavors el professor d'Educació Física va venir i ens va dir que ja podíem parar de córrer i que ens poséssim per parelles. - Sort! - Em va dir la Xènia abans de marxar cap al Ben, mentre el Matt venia cap a mi.

- Ara que ja hem escalfat haurem de fer flexions, n'haureu de fer 20 cada un. Mentre un fa les flexions, l'altre va contant i quan acabeu canvieu. - Va explicar el professor.

- Jo les faig primer. - Va dir secament el Matt i abans que pogués respondre es va estirar a terra i les va començar a fer.

- Vint. Ja està, ara em toca a mi. - Vaig dir.

- Vint. - Va dir el Matt quan vaig haver acabat sense mirar-me a la cara, la veritat em pensava que l'afectaria però no tant. Quan li vam dir al profe que ja havíem acabat ens va dir que ens esperéssim i això vam fer. Hi havia un silenci molt incòmode, la veritat és que havia pensat que allò mai passaria si estava amb el Matt, però m'equivocava.

- Ara farem abdominals, igual que abans, 20 i un les fa i l'altre les conta. - Va dir el professor.

Ens vam posar a fer les abdominals i no va passar res interessant, simplement es va repetir el que havia passat abans. Quan vam acabar ens tocava fer les competicions, quedava molt poca estona així que el professor ens va dir que ho hauríem de fer de pressa. Primer van fer una cursa el Matt i el Ben, mentre jo i la Xènia vam parlar.

- Ho heu arreglat? - Em va preguntar la Xènia, trista en veure la meva cara.

- No... L'únic que ens hem dit ha sigut simplement per dir-nos que ja havíem fet 20 flexions i abdominals. - Vaig dir abaixant el cap trista.

- Segur que ho arregleu, si més no haureu d'arreglar-ho per força, perquè passareu tota la setmana junts... - Em va recordar la Xènia.

- Ja.

Després em va tocar competir contra la Xènia, i la vaig guanyar, perquè ella no es molt d'esports. I per acabar vaig competir contra el Ben i vaig perdre. Per sort no vaig haver de competir contra el Matt, tenia un mal pressentiment.

Aquella tarda havia quedat amb el Biel i quan vaig arribar a casa vaig anar a canviar-me.