Ell i ella

Capítol 19 Petita

Clara

Vaig veure que la porta s'obria, havia de ser el Matt, i vaig encertar. En veure'm se li van il·luminar els ulls i vaig veure com feia un somriure trist. Se'm va començar a acostar i quan va ser al meu costat em va abraçar, va ser una abraçada d'alleujament, ell sabia que no era res, però se li veia als ulls que estava preocupat. Abans de separar-se de mi em va fer un petó al front, es va asseure a la butaca i em va agafar la mà. Me l'anava acariciant i allò em relaxava molt, mirar-li els ulls verds em feia oblidar de tot, fins i tot del mal. Però només de pensar-hi tornava a ser a l'habitació de l'hospital amb una cosa estranya enganxada al braç.

- Estàs millor petita? - Em va preguntar el Matt, em va encantar aquell sobrenom.

- Ara que estàs tu aquí sí - No podia esperar, anhelava tornar a ajuntar els nostres llavis, oblidar-me d'aquest lloc tan horrorós i només pensar amb ell, nosaltres.

- Home, normal - Va dir somrient i en aquell moment vaig posar el cap al seu pit i em vaig adormir.

                                                                                                ---

Em vaig despertar uns 20 minuts després, agraïda d'haver pogut descansar una mica. En obrir els ulls vaig veure el Matt adormit a la camilla amb mi i vaig necessitar fer-li una foto tal com ell havia fet amb mi. En aquest cas a la història hi posava: ets el meu salvavides 💙  i és que no podia estar més encertada aquella frase, en menys d'una setmana havia entrat en la meva vida sense avisar i l'havia capgirada tota, però sense ell no hagués pogut sobreviure.

Vaig estar una estona mirant-lo com dormia semblava un àngel, fins que vaig decidir despertar-lo.

- Matt, vinga va que t'has de despertar. D'aquí poc vindran a fer-me les radiografies - Vaig explicar-li mentres li feia un petó a la galta.

- Ja va. Quina hora és? - Va preguntar després de posar-se recte i asseure's al llit.

- Ni idea, però has d'anar a dormir a casa que encara que demà sigui dissabte has de dormir una mica. 

- No fa falta, jo m'esperaré fins que tu puguis marxar. Si fa falta em quedo aquí a dormir. - Va dir seriós.

- Bé espero que em donin l'alta i pugui anar a casa perquè estic molt cansada. Per cert, mira el mòbil. - Vaig dir-li somrient i més quan se li va il·luminar la cara.

- Ets la millor petita - Va dir abraçant-me.

- Ja ho sé, però ara ves a fora que ja venen els metges - I seguidament el Matt ja era fora de l'habitació, però jo només podia pensar en tot el que acabava de passar.

Per oblidar-me de tot vaig decidir mirar el mòbil i vaig veure que tenia un missatge del Biel.

Mòbil Clara: Bilyy 🖤 (- Biel · Clara)

- Clareta, estàs bé?? La teva mare m'ha enviat un missatge i m'ho ha explicat tot!!

- Suposo que estaràs descansant, millor. Quan et despertis em diu alguna cosa porfa

- Clara m'estic començant a preocupar, digues-me on estàs

· Biel, estic bé. Ara estic amb el Matt que m'havia adormit

· Gràcies per preocupar-te ets el millor 🖤

- Sort que estàs bé m'estaves preocupant. Puc venir?

· No sé Billy, és tard i ara em vindran a fer unes proves...

- D'acord, però quan acabis em dius algo i vinc eeh

· Clar, adeu 🖤

- Adeu Clareta 🖤

                                                                                  ---

- Bones Clara. Soc la teva metge ara t'haurem de portar a fer unes radiografies i diferents proves per la cama. Quan estaves inconscient t'hem adormit la cama, ara venen uns altres metges a ajudar-me a portar-te.

- D'acord, gràcies. - Vaig respondre-li sense saber gaire que dir, estava nerviosa. No podia parar de pensar en què no podria jugar a futbol i no podria fer res.

Després de 40 minuts van acabar de fer totes les proves jo estava cansadíssima, però aquella nit m'hauria de quedar a dormir a l'hospital. Vaig decidir trucar al Biel, ja que em feia molta mandra enviar-li un missatge.

Trucada Bilyy 🖤

- Hola Biel, ja han acabat les radiografies i tot.

- Hola guapa, vols que vingui? Si vols em quedo a dormir amb tu, perquè no estiguis sola

- Gràcies Biel, si pots venir sí porfa

- Ja saps que jo encantat

- Vinga fins ara

- Adeu d'aquí 10 min estic aquí

Al cap de 10 minuts ja estava amb mi, assegut al llit incòmode d'aquell hospital de parets blanques, en una petita habitació de només un llit individual, una butaca i poc més.